La Barceloneta groga surt al carrer
BarcelonaEls carrers com cremalleres que s’obren al mar. Gavines afòniques als terrats. Cases capses de misto. Finestres amb caparrons. Balcons amb bombones de butà, testos de flors, pals de fregar. Descansen esgotades persianes verd desmaquillat pel sol. Baranes de ferro amb tovalloles penjades. Moltes tovalloles. La plaça del poeta Boscà és un poema elegíac a les tovalloles problemàtiques.
Moltes tovalloles de turistes que ara arriben de la platja. Turistes de panxes de meló, d’esquenes de plàtan, sandàlies de macedònia i peus descalços. La Barceloneta de pisos turístics. Però també la que penja les banderes grogues i blaves als balcons: la bandera de la Barceloneta. El barri dels veïns. El barri groc. El de les persones amb samarretes que diuen: “La Barceloneta no es ven”. La que té coses a dir al turista de colors. Per això torna a sortir al carrer.
Veïns grocs de la plataforma La Barceloneta Diu Prou comencen a caminar. Els papers a les mans: “Estimat turista, prengui nota”. De què? L’hi preguntem al veí Lluís Armengol. I estén les tovalloles problemàtiques.
Primer problema: l’especulació. El lloguer de pisos turístics fa pujar els preus. Fins al cel (“Ep, set-cents i vuit-cents euros a la setmana”, em xiula un altre veí, a l’orella). I els veïns han de baixar a la Terra i surten expulsats del barri. Segona tovallola problemàtica: la inseguretat. Molta gent, molta gent desconeguda. Gent escales amunt, avall, que es passen les claus, que els hi passen a d’altres, portes obertes...
Tercera tovallola problemàtica: l’incivisme. La imatge més mediàtica i real: borratxeres, festes, música, crits... I darrere els balcons amb banderes grogues i blaves veïns sense dormir, estrès, nervis... Doncs al carrer.
Veïns grocs al passeig Joan de Borbó. Els turistes se’ls mengen. Donen papers a banda i banda. “ Please, please ”. Els turistes amb cossos de “no, no”. Molts refusen els díptics. “És informació”, diuen els veïns. Tres noies que se’ls desfà el gelat agafen el paper: “No compro, no compro”. El veí: “No venem res!” Allau de turistes. Les mans no donen l’abast. La confusió és total. Els veïns grocs semblen turistes. Els turistes semblen veïns.
El metro de la Barceloneta escup la gent. Els veïns grocs reparteixen. Cossos de “no, no”. D’altres agafen els papers com si fos propaganda d’un bar o d’un restaurant. “ Please, please...” Continuem la ruta groga. Pla de Palau. Santa Maria del Mar. Carrer Argenteria. Més socialització dels papers. I cares dels turistes de “no vull comprar res”. Travessem Via Laietana amb calor de pollastres rostits. La Catedral. Quan l’Abril (nena de la Barceloneta de color ros platja) reparteix els papers els turistes s’espanten. Arribem. Plaça Sant Jaume.
La regidora veïna del barri
La regidora de l’Ajuntament Gala Pin agafa un paper. És veïna de la Barceloneta. Els grocs i ella queden per veure’s. Diu que l’Ajuntament també té prevista una campanya d’informació per als turistes. Els veïns esperen que l’Ajuntament sí que agafi i doni resposta al paper. Esperaran. Cap a la Generalitat, a repartir més papers. I després, cap a casa. A veure si les tovalloles no mouen massa la Barceloneta.
