FLISTFLAST

Aquí no quedarà ni Déu

Si busqueu la veritat aneu als cementiris. És horitzontal, aplanada. I també és frontal, a la cara. Com un mastegot, com un cop de puny. Al marbre: els noms, les edats, les paraules... són només en castellà. El 1838 l’estat demoníac espanyol prohibeix el català als epitafis. No et podies ni morir en català. Perquè, com tothom sap, Déu no entén el català. Ara tornem a enfilar el camí del cementiri. Si Déu, el bou, la mula, sant Josep, inventor d’Ikea, no hi fan res, l’Església catalana se’n va de cap al fossar.

Ressonen amb dolby surround diabòlic les absoltes. Heavy metal a les calderes d’en Pere Botero. Aquest febrer, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha fet 75 anys. Presenta la renúncia, obligatòria, al càrrec. Qui el succeirà? Foc. Els números de la rifa infernal diuen que Ángel Javier Pérez Pueyo, bisbe de Barbastre. L’estat nacionalcatòlic espanyol pitjaria així el botó de l’inici del desmantellament futur de l’Església catalana. Objectiu: que no quedi cap bisbe català a Catalunya. Mireu el cronograma del forn crematori. Ara, Pujol, però el 2021 li toca jubilar-se al bisbe de Girona. El 2022 al de Sant Feliu. El 2023 al de Lleida. El 2024 al d’Urgell... Fitxes de dòmino ardents fins que caiguin els deu bisbats catalans. Aquest és el guió dels piròmans. Esteu tots avisats, és paraula del dimoni. Anem a Barbastre?

Ángel Javier Pérez Pueyo, bisbe des de finals de desembre de 2014. Quan desembarca, la bomba art Sixena va sola i està programada a l’hora zulu de combat perquè exploti judicialment el 2016. Ell té una altra missió en aquesta croada total. Preparar l’altre explosiu: la reclamació per les 112 obres d’art que eren a les 111 parròquies de la Franja de Ponent esquarterades del bisbat de Lleida i annexionades a Barbastre entre 1995 i 1998. Atents a les pantalles perquè el judici va arribant. I serà dinamita. Tothom distraient-se amb les bombes de Sixena i ell preparant l’artefacte de futur. Diu l’agost de 2016 -quan el cas Sixena esclata com un infern- sobre les obres de la Franja: “ Un pueblo como el catalán... no necesita autoafirmarse a costa de nadie ”. Diu el novembre de 2017 quan l’Estat està a punt d’entrar a Lleida i endur-se les obres de Sixena: “ Con los bienes de Sijena como con los nuestros... Que se haga justicia, y que de una vez se devuelva al pueblo de Aragón aquello que fue trasladado a Lérida ”. I diu, amb la resta de bisbes aragonesos, en un comunicat després de l’arribada de les obres de Lleida a Sixena: “ Se ha hecho justicia ”, i així “ el pueblo de Aragón ha recuperado parte de su tesoro artístico religioso ”. Per als bisbes “ es un día de gozo ” i “ alegría ”. Aquest senyor és el que volen col·locar a Tarragona. Se l’espera.

Que vingui i expliqui per què entre finals dels vuitanta i principis dels noranta es prepara la bomba nuclear que provocarà el gran Hiroshima espiritual: destruir el bisbat de Lleida i convertir la Franja de Ponent en una Franja de Gaza religiosa, lingüística, cultural. Durant setze segles tot aquest territori ha pertanyut a la Tarraconense i el bisbat de Lleida: i el que no va fer ni l’absolutisme borbònic, ni el franquisme, ho fa la democràcia infernal espanyola. Que expliqui per què el 1995 al Concili Provincial Tarraconenses el nunci del Vaticà Mario Tagliaferri activa el detonador contra Catalunya i diu que és terra d’“ el resurgimiento de particularismos y también de nacionalismos exacerbados ”. I el petit detall atòmic: ho fa comparant el nacionalisme català amb els Balcans. Entra a escena la bomba de la balcanització, que, curiosament, la usarà després el futur president... José María Aznar. I per què el llampant nunci Lajos Kada activa una nova bomba contra Catalunya i les misses en català argumentant que no les entenen els castellanoparlants i fracturen la societat. I, sincronitzadament, tots els mitjans de la Conferència Episcopal Espanyola disparen contra Catalunya i l’Església catalana. I l’estat espanyol de tots els colors fregant-se les mans perquè repiquen les campanes per una nova croada santa. Comença el nacionalcatolicisme dF (després de Franco). Aquesta és la religió espanyola: el credo de la destrucció. Les campanes sonen per tu: l’Església, els mitjans, l’escola, la llengua, els Mossos... Tot. Creients, ateus, agnòstics, vegans, carnívors... Tots ens veurem al cementiri.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF