Tot és foscor. No sabem on anem. Sempre a les palpentes. Per això el filòsof Francesc Pujols va dir que “la vida és com un coit, una gran confusió de cames”. No sabem si la parella que xingava al metro de...

Déu, Buda, Confuci o els pastissets de crema m’han donat amics. Gràcies. Amb un d’ells mai havíem parlat de política. El primer cop va ser el setembre del 2013. Estava nerviós. Alguna cosa se li escapava de...

Si ets pobre no ho pots ser. És inconstitucional. Envaeix competències. És il·legal. És el que diu el Tribunal Constitucional prohibint el decret de pobresa energètica de la Generalitat. El govern espanyol...

“Exalumne?” “Sí, sí”; “Exalumne?” “Sí, sí”... Degoteig d’exalumnes a punt d’entrar. Modalitat corbata i sense corbata. També faldilles i pantalons femenins. Els temps estètics en el món empresarial ja fa...

Hi ha una molla, una espiral, un cargol, una rosca. Hi ha un moment que s’afluixa. Se solta. Es deixa anar. I surt disparada: la persona ja ha canviat de llengua. El cos reacciona. Electricitat nerviosa....

Què va ser abans, l’ou o la gallina? Francisco de Quevedo hi respon el 1641 amb la recepta: La rebelión de Barcelona ni es por el huevo ni es por el fuero. Ho podeu fer a casa. Agafeu un ou i una gallina....

Setmana Santa. De fa 103 anys. Flagel·lació. Dolor. Penitència. Començava a morir un dels símbols de Catalunya: el Senyor Esteve. L’escriptor Santiago Rusiñol el va crear el 1907. Era l’explicació d’un país...

El món s’acaba. Per ser precisos ja fa temps que s’està acabant. Bé, deixem-nos d’imprecisions: el planeta ja no existeix. La seva vida ja no és la d’abans. Ara vostè surt de casa i saluda un mol·lusc que...

Cal rellegir els clàssics. “Que la cultura es tortura, no nos vamos a engañar”, cantava el grup Kortatu. Un escamot de tèrmits amb serra elèctrica devien recórrer el cos immòbil d’Arturo Peréz-Reverte la...

Es deia Antoni Barbosa. Però tothom el coneixia com el Trapa. Sastre maldestre. Baliga-balaga. Calavera. Eixelebrat. Il·luminat popular. Personatge extraterrestre. També era periodista. El 1885 edita a...

El febrer de 1981 Albert Einstein ven vídeos. Un anunci de televisió. Un actor calcat al científic. Un menjador de casa volant per l’espai. La vida és relativa. Pitjaves un botonet i ho gravaves tot. Des...

Aquesta és una història d’amor. Tenim un llit. I dos homes: “Ja abans de morir, [Franco] em va agafar la mà i l’única cosa que em va demanar va ser: «Altesa, l’única cosa que vull al món és que preserveu la...

La meua padrina llegeix a les nits. Les ulleres rellisquen pel nas. I li surten uns ullets d’esparver. Va cosint les ratlles amb els llavis. I no diu mai res. Però fa poc va dir: “Aquestes frases les conec...

Els núvols quiets. Són com prestatgeries al cel. Blau de tres dimensions. El vent de mestral no deixa de passar l’escombra. A la terra els cabells són dibuixos animats. Les banderes ballen. Els colls dels...

Juvenil. Amb samarreta negra. Gesticula esgarrapant vida. Potser és una revenja o un guany. Pierre Lemaitre va començar a escriure als 56 anys. En té 64. De seguida va ser un fenomen de vendes i lectors com...

Una gallina tica, xica, mica, camacurta i ballarica va tenir tres pollets, tics, xics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat tica, xica, mica, camacurta i ballarica els tres pollets no...

Disciplinats. N’hi ha que hi són des de les cinc de la tarda. Quiets. Amb aquell ordre català que endreça les persones anàrquicament. Cinc allà, quatre allí, tres al darrere, dos al davant... El trencadís...

Un dorm a terra. Estirat com un mort. Dos s’apuntalen entre ells. Discuteixen amb un cotxet de nen ple de bosses entremig. Capses de cartró. Llum d’humitat. Nit a les nou del matí. El carrer Rera Sant Just...

Diuen que s’acaba el món. Doncs anem per feina, que jo ja he quedat al més enllà. Que sí, que és veritat. Tic, tac. Ring. Es veu que hi ha un despertador: el Rellotge de l’Apocalipsi. Li donen corda els...

Què farem al Born? Continuarà sent un espai de memòria del 1714? Se li canviarà el nom? Què passarà? Cap on anem? ¿És més segur volar en libèl·lula gòmfida que en papallona heteròcera? ¿Es pot reencarnar en...

En un lloc de la Manxa... Hi va anar a petar un català. Obrer, revolucionari, catalanista. El Quixot barretina volia regenerar els manxecs: volia transformar Castella. Aquell català sí que va veure...

Deuen estar a punt d’arribar. Vigileu que no us esclafin. Reconeixements, distincions, pernils... Catalunya Patrimoni Immaterial de la Humanitat del Contorsionisme Polític. Trofeu al conill gegant sortit...

Aquests dies de pau. De calma, tranquil·litat, assossec. Les taules catalanes estan farcides d’harmonia. Tothom es llepa els bigotis de serenor. I coloms blancs amb branquetes d’olivera als becs sobrevolen...

El vent passa la dalla. Els pares posen les caputxetes. Els padrins lliguen les bufandetes. Nassets vermell cirera. Galtetes de maduixeta. Ditets de llana. Peuets espernegada. Però res. L’horitzó és una via...

Públic bola. Entren de cinc en cinc. Alguns porten els números a la mà. Agafats amb dits pinça. D’altres els agarren a un palmell amb fotografies al mòbil. Passen els ditets per la pantalla. Els miren com...

Òbviament molta gent esperava el factor Urruti. Minut 43 de la segona part. Mira que si l’Urruti l’atrapés... El porter es llança com una llebre. I atura el penal. El Barça campió de Lliga. 24 de març de...

Bufet lliure. Hi ha el sector que opta pel menú oficial (entrepà, beguda i peça de fruita). Aquí ja comencen les divisions. Hi ha la facció cervesa. El segment coca-cola. Pots beure cervesa però ser de...

Aquest no és un conte de Nadal. Perquè un cop no hi va haver Nadal. Es va obrir una rasa a la terra. I la gent va caure fins al mai més. Es va cosir el sòl. I va néixer un Any Nou. Gener de 1939. Damunt...

Vermell i morat. Els colors d’En Comú Podem semblen una piruleta. Piruletes per a tots. I la llepen com mai. “Toma, toma i toma”, regalimen alguns simpatitzants. És una festa esperada. “Sí se puede, sí se...

“Allá donde se cruzan los caminos, donde el mar no se puede concebir, donde regresa siempre el fugitivo, pongamos que hablo de Madrid...”, canta Joaquín Sabina. Parlem. Hi vaig viure. Felicitat mode anís....