FRANCESC CANOSA
FRANCESC CANOSA Periodista i escriptor

Un atac preventiu de l’URSS

L’amiga rotonda. Fidel. Segura. Incansable. Espanya és una rotonda: gira, però no avança. El rotondisme és la veritable vertebració de la pell d’asfalt espanyola. No ha canviat el mapa. L’any passat un 30%...

‘Los santos inocentes’ i ‘La escopeta nacional’

Petita de butxaca de no res. Fosca carbó misèria. Estrident com si expulsés l’ànima. La gralla. L’Azarías (Paco Rabal) no tenia res més. I pum! El señorito Iván mata el seu estimat ocell d’un tret. És...

Els catalans, de les pedres, en fem galàxies

Saltava de cel en cel. Sí, tots són blaus, però no trobava el blau. Altre cop retornava a casa amb les mans buides. Atenció, estem a punt d’aterrar... I emergeix l’Olimp. L’avió va subratllar amb...

L’art de la guerra

Fum. Crema. 19 de juliol del 1936. “Quan la celeste transparència d’aquell dia lluminós d’estiu s’emboirà amb el fum que sortia dels temples i convents convertits en pires monstruoses [...]. Com nous...

Enciams tristos busquen somriures humans

La mirada trista de l’enciam. I de les bledes, els tomàquets, les pastanagues, les albergínies, les mongetes... Tots fan aquest posat melangiós. Es parla poc de la solitud vegetal. D’aquesta orfandat. Sense...

‘Match point’

Vaig ser un nen que boicotejava les migdiades d’estiu. Sempre preferia ensinistrar sargantilles al sol. Ens gratinàvem. Ens desfèiem. I després ens reconstruíem a l’ombra. En una cadira. Tic-tac. L’hora de...

Homes obrint les cames

Catalunya és un dels llocs més privilegiats del planeta per instal·lar-hi centrals nuclears. Es malbarata molta energia. Moltíssima. Estem deixant perdre fissions nuclears que serien l’enveja de qualsevol...

La cabra de la Legió no menja hamburgueses

Tot tranquil. Una madureta supercuqui du vambes megafashions amb cordills de la bandera espanyola. Un senyor vestit postcacera tardofranquista amb una corbata de la bandera espanyola. Jovenets pijos...

El zoo d’en Pitus a Gràcia

Sargantanes, llagostes, papallones, pardals, un mussol, un esquirol, una cadernera, gossos, gats, gallines, ànecs, cotorres, un ruc, una vaca... i fins i tot un tigre. En un solar abandonat d’un barri humil...

La ciutat de la lluita permanent

Sota el mateix cel de núvols posats com a prestatgeries hi ha una frontera invisible. Check point del carrer del Tibidabo. A l’esquerra la catifa de casetes baixes, silencioses, de Barberà del Vallès. El...

Entre la guerra i el franquisme

Es va fer un inventari. Es va començar pels morts. Després els exiliats. Es va continuar pels edificis confiscats. S’enfila per una llista infinita d’objectes, documents, diners... apropiats, robats,...

Referèndum ‘poltergeist’

Hi ha un sobre. El remitent diu: “Cen. Cul. Cat. Su porvenir depende de su formación cultural”. Dins hi ha la prova del carboni 14. Podríem datar exactament l’origen dels materials orgànics. Podríem saber...

Lleida, crema

Mirem al cel. Al xalet núvol 305 planta de condensació 11 hi viu sant Anastasi. Porta una vida tranquil·la. Necessitava reposar. Aquest lleidatà, soldat de les legions romanes, es va convertir al...

image-alt

Fira Barcelona de l’Incivisme

Tot és foscor. No sabem on anem. Sempre a les palpentes. Per això el filòsof Francesc Pujols va dir que “la vida és com un coit, una gran confusió de cames”. No sabem si la parella que xingava al metro de...

Nostàlgia a la catalana

Déu, Buda, Confuci o els pastissets de crema m’han donat amics. Gràcies. Amb un d’ells mai havíem parlat de política. El primer cop va ser el setembre del 2013. Estava nerviós. Alguna cosa se li escapava de...

Carpanta inconstitucional

Si ets pobre no ho pots ser. És inconstitucional. Envaeix competències. És il·legal. És el que diu el Tribunal Constitucional prohibint el decret de pobresa energètica de la Generalitat. El govern espanyol...

2060: un món baixant pel pitjor tobogan

“Exalumne?” “Sí, sí”; “Exalumne?” “Sí, sí”... Degoteig d’exalumnes a punt d’entrar. Modalitat corbata i sense corbata. També faldilles i pantalons femenins. Els temps estètics en el món empresarial ja fa...

El català McGuffin

Hi ha una molla, una espiral, un cargol, una rosca. Hi ha un moment que s’afluixa. Se solta. Es deixa anar. I surt disparada: la persona ja ha canviat de llengua. El cos reacciona. Electricitat nerviosa....

Intel·lectuals espanyols

Què va ser abans, l’ou o la gallina? Francisco de Quevedo hi respon el 1641 amb la recepta: La rebelión de Barcelona ni es por el huevo ni es por el fuero. Ho podeu fer a casa. Agafeu un ou i una gallina....

Convergència i el Senyor Esteve

Setmana Santa. De fa 103 anys. Flagel·lació. Dolor. Penitència. Començava a morir un dels símbols de Catalunya: el Senyor Esteve. L’escriptor Santiago Rusiñol el va crear el 1907. Era l’explicació d’un país...

‘Titanic’ de Azúa

El món s’acaba. Per ser precisos ja fa temps que s’està acabant. Bé, deixem-nos d’imprecisions: el planeta ja no existeix. La seva vida ja no és la d’abans. Ara vostè surt de casa i saluda un mol·lusc que...

Xarnegos

Cal rellegir els clàssics. “Que la cultura es tortura, no nos vamos a engañar”, cantava el grup Kortatu. Un escamot de tèrmits amb serra elèctrica devien recórrer el cos immòbil d’Arturo Peréz-Reverte la...

Sardines i costelles

Es deia Antoni Barbosa. Però tothom el coneixia com el Trapa. Sastre maldestre. Baliga-balaga. Calavera. Eixelebrat. Il·luminat popular. Personatge extraterrestre. També era periodista. El 1885 edita a...

Einstein el 23-F

El febrer de 1981 Albert Einstein ven vídeos. Un anunci de televisió. Un actor calcat al científic. Un menjador de casa volant per l’espai. La vida és relativa. Pitjaves un botonet i ho gravaves tot. Des...

Franco i Joan Carles

Aquesta és una història d’amor. Tenim un llit. I dos homes: “Ja abans de morir, [Franco] em va agafar la mà i l’única cosa que em va demanar va ser: «Altesa, l’única cosa que vull al món és que preserveu la...

Víctor Català s’equivocava

La meua padrina llegeix a les nits. Les ulleres rellisquen pel nas. I li surten uns ullets d’esparver. Va cosint les ratlles amb els llavis. I no diu mai res. Però fa poc va dir: “Aquestes frases les conec...

image-alt

Un pont blau més llarg que el de Brooklyn

Els núvols quiets. Són com prestatgeries al cel. Blau de tres dimensions. El vent de mestral no deixa de passar l’escombra. A la terra els cabells són dibuixos animats. Les banderes ballen. Els colls dels...

image-alt

Pierre Lemaitre: “Alfred Hitchcock és el nostre pare”

Juvenil. Amb samarreta negra. Gesticula esgarrapant vida. Potser és una revenja o un guany. Pierre Lemaitre va començar a escriure als 56 anys. En té 64. De seguida va ser un fenomen de vendes i lectors com...

Pi i Margall i Gil de Biedma

Una gallina tica, xica, mica, camacurta i ballarica va tenir tres pollets, tics, xics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat tica, xica, mica, camacurta i ballarica els tres pollets no...

image-alt

Del Fort Apatxe a ‘Retorn al futur’

Disciplinats. N’hi ha que hi són des de les cinc de la tarda. Quiets. Amb aquell ordre català que endreça les persones anàrquicament. Cinc allà, quatre allí, tres al darrere, dos al davant... El trencadís...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 5 | 6 | 7 | ... | 9 | 10 | 11 | Següent >