Francesc Canosa

Francesc Canosa

Periodista i escriptor

TV3 i Josep Carner

Benvinguts a TV Ucronia. Josep Carner, poeta noucentista, presenta un concurs heavy metal de crítica literària per posar a parir panteres els escriptors modernistes. Sang i fetge i amfetamines neuronals. El...

Res va començar amb la sentència de l’Estatut

Catalunya és com una malaltia que no s’acaba de curar mai. Sempre et diuen que han trobat un remei, un pedaç, una solució, però res. Catalunya moribunda, zombi. Catalunya walking dead. Catalunya, el...

El cas Galinsoga, full de ruta independentista

On són les dones? Aquí, a les barricades. I què fan? “Doncs boicotejar La Vanguardia, al carrer, escampant Vanguardies, enviant sobres que fèiem. Agafàvem la guia de telèfons i començàvem a treure adreces...

Pagesos racistes, diuen...

Us vull presentar un traficant de pomes. Això feia als estius un dels grans escriptors del nostre país: Joan Barceló. Instal·lat a Barcelona des del 1972, porta pomes per veure si fa algun dineret. Fins i...

La ‘Carnalunya’ incest de llonganissa i botifarra

Hi ha gana. Nyam-nyam. El que comença com allò de voler enganyar el ventre, o trencar el cuc, acaba convertint-se en menjar com un bou de bocota oberta les 24 hores, devorar com un Carpanta caníbal amb...

Catalunya, entre el sabre i la bomba

Us falten diners? Problemes de liquiditat? Voleu invertir en un negoci que sempre dona pasta? Sabeu quina és l’empresa que sortirà reforçada d’aquesta crisi? L’Estat Espanyol SL. Fàbrica de tradicional...

Pispar el català

Penso que ho podeu veure amb els vostres propis ulls, per raigs X o pròtesis d’ullals digitals: Barcelona fa temps que perd poder. Especialment pel que fa a perfils de professionals qualificats en sectors...

Pares buscant català per als seus fills

Esgotat a trenc d’alba sense florescent. Rebentat a l’hora del vermut mancat d’oliva llanterna. Devorat al dinar de pollastre apagat. Fart al berenar, tip al sopar, aixafat al llit, exhaurit de somnis. No...

L’obra federalista de ficció que ve

Molta curiositat. El 28 de novembre de 1890 s’estrena al Teatre Novedades de Barcelona un monòleg (L’home de l’orgue) del Woody Allen català: Santiago Rusiñol. A veure què ha escrit. I a veure com ho fa el...

Suècia nacionalista, Catalunya, acordionista

Ara tothom vol ser suec. I crec que a la gent ja li seria igual ser suec de la província de Jämtland o de Gävleborg. Com més suec provincià, millor. Fins i tot hi ha persones que desitjarien ser un cérvol...

De ‘La escopeta nacional’ a ‘Patrimonio nacional’

La pell de brau en estat nacional-DEFCON a la brasa. Passem de l’estat d’alarma de La escopeta nacional a Patrimonio nacional. L’estat espanyol és l’alerta permanent d’una pel·lícula de Luís García...

Superman contra els dolents d’aquests dies

Diuen que “on hi ha l’home hi ha el perill”. Ho diuen des dels temps en què Adam i Eva van inventar la indústria agroalimentària en el primer garden center fent néixer una poma. No diuen “on hi ha la...

Què farem amb els nens?

Benvinguts al futur. El futur ja ha arribat. Les distopies són el passat. Les contrautopies són el plat a taula diari. Ja tenim el nostre Blade runner servit a domicili per reescalfar-lo al microones. El...

El planeta dels (simis) cabirols

No són Bambis. Ningú veu els cabirols que moren. Baixen de les serres amb aquelles cames de misto enceses de pressa. Derrapen per camins on les pedres que espurnegen bojament encara els enceben més. I just...

‘La neo fiel infantería’: cap a un vell feixisme?

No sé si Rafael García Serrano té raó. Jove soldat a l’Ebre. Ple de sang. No se la va treure mai de sobre. Fracassat. Vencedor vençut. Va guanyar però va perdre. Falangista però no franquista. Escriptor....

Estan florint els lilàs i tu no ho veuràs

Estan florint els lilàs i tu no ho veuràs. Aquest és el resum de tot. Els lilàs mai demanen permís. Des del paleolític tenen les claus de casa. Estan florint els lilàs com formigues que continuen vives des...

‘Terminator’: l’epidèmia que supera el meu quadravi

Parlo amb els meus morts. Els he anat a buscar. Des de fa anys. Jo soc els meus morts. Jo soc ell. Ell és en Francisco Canosa Albardané, el meu quadravi. El dia de la festa major del 23 d’agost del 1893 ho...

Dones que ressusciten

Com no podia ser d’una altra manera ella invoca al de dalt: “Des que Jesucrist derramà sa divina sang per a redimir la dona, de lluita en lluita, de vicissitud en vicissitud, s’ha lograt alcançar que se li...

No entendre Maria-Mercè Marçal

Tot el sopar vam riure a la manera de la Segarra: sense que es noti gaire. La discreció, la prudència. El funambulisme existencial. La ironia de les ombres que guaiten el sol. Seure al costat del poeta de...

La meva padrina i Sinatra refredats

Hi ha aquella història súper mega híper mítica que ara podeu llegir en català ( Sinatra està refredat i altres escrits, de Gay Talese, publicat per Navona). Frank Sinatra amb un bourbon i una cigarreta....

El suïcidi de Son Goku

Cava. Pastís de nata. Optimisme alcohòlic de pedestal de taula endiumenjada. Rotet. Migdiada. Baveta. Aquests dies a Catalunya hi ha gent que té aquesta felicitat: 30 anys (15 de febrer de 1990) del primer...

El futur és a la boca: entre el mòbil i la fruita

Hola, soc vingut a mostrar-vos el futur: la boca. Aquesta és l’entrada i la sortida de tot. Boca check point futur. El demà, com una balança existencial, es mourà entre menjar mòbils o menjar fruita. ¿Heu...

La nova pandèmia del català

Capítol 3.234 de les meves memòries. Quan va començar l’era dels telèfons mòbils com a pròtesi del cos humà també va brotar l’epidèmia vírica, tòxica, a les orelles causada per les trucades de les...

La falsa ruta del catalanisme

El miracle és fet. Avui és catalanista Bob Esponja, John Wayne i el del medio de los Chichos. Tot Déu Nostre Senyor és catalanista. I defensa el catalanisme com la poma ecològica, vegana, fruitariana,...

La boira: el debat real de país

Els amics. Baixen pel tobogan de l’Eix Transversal des del seu Empordà biològic. Arriben i el sol ha eixugat amb les seves infinites mans la boira. Ponent està Imponent. La Terra Ferma es desferma. El...

La insatisfacció de Carles Riba i Antonio Machado

Quan passa un cotxe. Hi puges o no hi puges. Un sí o un no: un monosíl·lab canvia el futur. No volien pujar-hi. No volien marxar. Però les coses s’anaven posant negres, negríssimes. I en Carles s’entossudia...

Espanya és un formatge

Un dia vaig conèixer un formatge que em va explicar això del formatge. El formatge no va voler revelar la seva identitat. Vull dir que no sé si es tractava d’un formatge de bola, manxego, de Maó, curat,...

1920-2020: dispèpsia espanyola, magnèsia catalana

El Cap d’Any de 1920 els catalans podien rebentar lliurement. Podien esclatar, esventrar, esbotifarrar... Peteu! “Podeu menjar el que vulgueu si preneu Magnèsia Bisurada. Feu aquesta prova: mengeu...

De Macià a Junqueras, Puigdemont, Comín

A veure. S’aixeca. Davant del jutge, arranca: “Estem convençuts de la nostra capacitat de governar-nos per si sols, com hi tenim dret. Disposem de prou mitjans i, amb plena fe, volem fer-ho! Les repressions...

El poema de Nadal del PSC

Ja arriba. El Nadal funciona com un algoritme. És pur big data. Exacte. Precís. Pam! Cada any Jesús neix amb cesària programada per un engranatge ancestral, complex, enrevessat, inexplicable, mogut per...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >