Artistes de la comptabilitat
LA PRIMERA SETMANAde l'any 2011 vaig iniciar les meues col·laboracions a l'ARA incitat insidiosament per Cristian Segura en un dia de copes a Mallorca. Doncs bé, en aquell primer article vaig augurar que a l'estat espanyol aviat hi tindrien lloc aldarulls al carrer. No em considere articulista; sóc massa arbitrari, passional, desmesurat. M'emprenye molt. He de deixar passar uns dies per comentar un fet que m'ha molestat i així i tot em costa reprimir-me. M'agrada treballar, de veritat. Però si he d'alternar tasques al meu parer importants caic en el caos. Admire els col·legues que saben fer-ho i ho fan bé. Tornem al que volia explicar, no obstant això. Deia aleshores (governava el PSOE) que la Primavera Àrab, amb tots els matisos que calguen, es reproduiria aquí.
Tinguérem (ja amb el Partit Popular al poder) la miniprimavera valenciana , un assaig del que vindria després. En un tuit, vaig escriure que Grècia acabaria com el País Valencià. Fa uns dies vaig llegir la notícia d'un tiroteig amb fusells Kalàixnikovs contra la seu del partit d'aquell govern. La tensió de les mesures antisocials, l'agreujament social de bona part de la població grega incrementa la desesperació dels ciutadans.
En la meua opinió l'estat espanyol és un calc, també amb algun matís, de la situació grega. En converses de taula sostinc la postura que no descarte una rebel·lió social en massa, que anirà més enllà de les manifestacions. La desmoralització, l'exacerbació que observe, m'ha menat a pensar que, de vegades, la manca d'eixides condueix a l'eixida fatal. Afegiu-hi, a més, l'estratègia de la tensió sobiranista que manté el govern espanyol amb Catalunya i d'aquí no res amb Euskadi. Tant de bo m'equivoque. Com no sóc un especialista polític, només un observador a peu d'obra, desitge errar en la intuïció. Amb tot, tinc el nas en estat d'alerta.
¿NO TENS PROBLEMESeconòmics? ¿Ets d'aquells que no vas viure per damunt de les teues possibilitats i vas estalviar quan les vaques eren grasses? Doncs tinc una mala notícia per a tu. El Banc Central Europeu, que com saps ha injectat, si bé ho recorde, cinquanta mil milions d'euros als bancs espanyols (en realitat, avalats per tots nosaltres), ha provocat que baixen els interessos dels teus estalvis a partir de l'1 de gener. Es queden els diners per tapar els megaforats en comptes d'agrair la teua generositat.
En posaré alguns exemples. El Banc Popular ha abaixat els dipòsits a dotze mesos del 4,50% al 2,25%; Cajamar, del 4,50% a l'1,75%; Catalunya Caixa, del 4% al 2,25%... Són uns genis, els dels bancs. Com més diners ingresses, menys te'n donen. Mireu si són artistes: tens una llibreta normal i corrent, és a dir, els deixes diners i et cobren per tindre'ls mentre ells els multipliquen.
TOTS AQUELLS QUEhem tingut el privilegi, o no, de viure sempre en pobles sabem que les fruites, o la majoria, ja no tenen el sabor d'abans. A causa de la crisi, probablement tornarem a consumir productes de proximitat. A la dècada dels setanta i abans ens empassàvem melons d'Alger (també coneguts com a melons rojos o síndria) o melons de tot l'any només allargant-nos a cent metres de casa i estirant-los de la soca de la mata. Un xicotet furt nocturn sense conseqüències penals, atès que si en pispaves un i per menjar no hi havia multa.
Aquí, al País Valencià, els llauradors estan arrancant els tarongers per les pèrdues o, pitjor encara, perquè no els en compren ni una. Ara planten kiwis i caquis. Tanmateix, veus taronges per tot arreu i de tot arreu. S'ha de ser descervellat per consumir taronges de l'Argentina o del Marroc, que han passat mesos viatjant fins que arriben a les teues mans. No tenen, ni de lluny, aquell punt d'acidesa com les d'aquí, anomenades primerenques .
Alguns taronjaires han trobat la fórmula venent-les a la porta de casa. Són taronges que tenen dos o tres dies. Jo les compre a una senyora del poble: dos quilos, un euro. ¿Diríeu que hi ha cua de consumidors? No res, tu; el personal s'estima més comprar-les als grans supermercats. Hi compren el xampú, les pizzes i, de passada, la fruita. La taronja no és més barata, però estan dolces, et diuen. I ho diuen valencians.
