05/12/2017

La Nova Planta constitucional

3 min
La Nova Planta constitucional

La Nova Planta del 2017 existeix, i no és una mera traducció o transposició administrativa de l’article 155. Es tracta d’un estat d’ànim. M’agradaria analitzar-lo en aquest article en un dia especialment simbòlic: el de la commemoració de la Constitució espanyola del 78. Allò que fa quatre dècades va ser percebut com una manera de deixar enrere el franquisme avui és vist per molts com una forma efectiva de recuperar-lo parcialment. Aquest estat d’ànim afecta, al meu entendre, aquells ciutadans que, sense voler tornar a una dictadura militar, estan en desacord a l’hora d’assumir la diversitat nacional d’Espanya. No volen que torni la censura al cinema o a les revistes, però sí a TV3, en forma de substitució del personal que hi ha ara per gent “normal” com Albiol, disposat a netejar Badalona i el que convingui. No pretenen, suposo, que es tornin a empresonar els homosexuals, com passava abans de la derogació de la ley de peligrosidad social, però sí els representants democràtics dels catalans. “ ¡Pudemón a prisión! ”, cridaven pels carrers de Barcelona abans de tornar a agafar l’autocar. Estic convençut igualment que no tenen la més mínima intenció de suprimir les seves pròpies comunitats autònomes, perquè s’han convertit en el modus vivendi d’una nova i extensa classe funcionarial que abans del 78 no existia (el 30% de la població, en el cas d’Extremadura). Els llocs de treball públics derivats de l’estat de les autonomies de la Constitució del 78 generen la il·lusió d’un país productiu, amb estàndards econòmics europeus.

Les persones que voten PP o Ciutadans no són, en la seva immensa majoria, feixistes. Aquesta hipèrbole resulta, en tots els sentits, improcedent. Això no significa, però, que no estiguin d’acord amb determinats aspectes d’un franquisme que avui ja no és rebut com una ideologia sinó com una mentalitat difusa. La Constitució espanyola conté elements derivats directament del context en què va ser redactada. Cal destacar-ne tres, en aquest ordre precís: a) el terrorisme, que en aquella època era molt virulent; b) la imminència (real) d’un cop d’estat, que finalment es va produir el 1981; c) un aïllament internacional encara important, i un profund acomplexament davant d’Europa, que queda reflectit, per exemple, en el cinema d’aquell temps (l’anomenat landisme, etc.). Tot plegat ha canviat, evidentment. Però el terrorisme d’ETA, el Grapo, l’extrema dreta, etc. van generar una inèrcia argumentativa que es va incrustar sense remei en el discurs polític espanyol. No trobaran cap país d’Europa on es facin apel·lacions diàries a “la unitat de tots els demòcrates”. Aquesta expressió buida de contingut, però emocionalment efectiva, deriva d’aquells anni di piombo en què ETA matava un guàrdia civil o un policia cada setmana. El terrorisme, per sort, s’ha acabat, però aquella inèrcia, com totes les inèrcies que es fan i es desfan, segueix ben viva. La Nova Planta constitucional n’és una bona prova.

Com que l’independentisme ha destacat justament pel caràcter cívic i pacífic de les seves accions simbòliques, calia visualitzar-lo davant de l’opinió pública espanyola com un moviment proper al terrorisme. D’això se n’ha encarregat la segona corona de l’operació Catalunya, que ara fabula delictes d’odi per substituir les proves falsificades per una trama de corrupció que, finalment, va sortir al descobert sense que ningú emprengués cap acció legal per depurar responsabilitats (les trucades de Rajoy que van donar crèdit a l’imaginari “cas Balsareny”, per cert, estan tipificades a l’article 456 del Codi Penal: ¿la fiscalia actuarà, doncs, d’ofici?). Des d’un punt de vista penal, les possibles imputacions de l’operació Catalunya eren molt greus: prevaricació, malversació, etc. Quan el Petit Nicolás va estar present en la coronació del rei, hom va dir que s’hi havia colat... Segur que sí: a la porta potser hi posava “entrada lliure amb consumició inclosa”. Llavors no se sabia que aquest tipus havia estat una peça estrambòtica, però important, de l’operació Catalunya. La Nova Planta constitucional es basa en declaracions altisonants, però també en aquest tipus d’omissions delictives (són una forma de prevaricació).

La Nova Planta feta efectiva el gener del 1716 i la Nova Planta constitucional derivada del 27 d’octubre del 2017 tenen una cosa en comú: l’aquiescència de la comunitat internacional. Ara es tracta de la Unió Europea, i fa 300 anys eren les potències beneficiades pel Tractat d’Utrecht, però el resultat és el mateix. Fèiem i continuem fent nosa al cap de tres segles. Fa de mal dir, però és així.

stats