17/09/2019

Una societat harmoniosa

3 min

Des de fa uns mesos, les notícies que arriben de la Xina causen una comprensible inquietud. Les cada cop més agressives bregues comercials entre aquest país asiàtic i els Estats Units, o la mateixa situació de Hong Kong, que pot acabar de qualsevol manera, són preocupants a curt termini. A la llarga, tanmateix, el que genera pànic és la possibilitat que s'acabi consumant un vell i sinistre advertiment: "Big Brother is watching you!" ¿Van veure, per exemple, el programa '30 minuts' de diumenge passat a TV3? La imposició –perquè aquesta és la paraula– del mòbil com una mena de pròtesi irrenunciable sense la qual ni tan sols pots pagar o cobrar pràcticament res, ha fet que aquesta dictadura comunista que practica el capitalisme més salvatge dugui a terme un projecte d'enginyeria social insòlit. En aquest cas, el control sobre la gent podria anar més enllà que mai, en la mesura que l'ull és omnipresent, precís, implacable. Impossible escapar-se de la seva mirada obsessiva.

Els sona, el nom de Wen Jiabao? En el magnífic documental emès diumenge no hi sortia. Tota aquesta història, en tot cas, deriva d'un projecte que ja té uns quants anys i que la tecnologia dels telèfons mòbils ha permès fer efectiu justament ara. En època del president Hu Jintao, Wen Jiabao fou el primer ministre entre el 2003 i el 2013. Solemnement, davant de l’Assemblea Nacional Popular de la República en el ja llunyà març del 2007, va proposar una cosa que conté la clau de tot plegat. Es tractava d'una aposta de grans dimensions pensada a llarg termini. L'objectiu nominal era reestructurar un model econòmic que llavors generava –i avui continua generant– un creixement espectacular, però també desigualtats socials profundes en el si del seu país. Wen Jiabao va dir llavors, una mica oracularment, que calia avançar cap a una “societat harmoniosa”. Una societat harmoniosa és una manera com una altra de plantejar la possibilitat d'un món perfecte, on totes i cadascuna de les activitats dels ciutadans, siguin públiques o privades, tindran conseqüències en un sentit o en un altre. És la ciutadania per punts, avantsala del món feliç.

La Xina, el vell gegant que ha passat de la son del segle XIX a l’insomni frenètic del segle XXI, sembla tenir dues coses ben clares. La primera, la més òbvia, és que vol ser molt més que la fàbrica del món, amb tot el que això suposa. Vol dur a terme, per exemple, una expansió territorial no violenta, fins i tot amable i en algun cas molt generosa, però expansió territorial al cap i a la fi. Ara mateix, per exemple, el Senegal –i molt especialment les seves aigües territorials– ja és, 'de facto', part de la República Popular de la Xina. El port del Pireu, a Grècia, ho és 'de facto' i també 'de iure'. La segona cosa clara és que, per descomptat, no vol repetir les mateixes errades que van portar al fracàs a tots i cadascun dels règims socialistes del segle XX. És justament per això que fa 12 anys Wen Jiabao reclamava una “societat harmoniosa”, això sí, amb una molt concreta accepció tant del substantiu 'societat', que aquí vol dir "massa de persones sense capacitat real de decisió política", com de l'adjectiu 'harmoniosa', que en aquest context significa "severament tutelada en nom de l’ordre".

Eficients i previsors, els dirigents xinesos tenen molt clar que el futur passa per internet, però ara mateix la seva prioritat és censurar continguts de la xarxa, blindar-la, aixecar una nova Gran Muralla del segle XXI per mitjà del control total de les aplicacions de mòbil que el govern distribueix gratuïtament. Saben que van deixar passar el tren de la Revolució Industrial quan era el moment oportú, molt abans de Mao, i ara no volen perdre de cap manera el tren de la revolució digital. Però ho fan a la seva manera, esclar: hi ha una legió de funcionaris que es dediquen exclusivament a fiscalitzar l'ús de la xarxa. És obvi que, a llarg termini, això no servirà de res. En tot cas, ho fan perquè estan convençuts que els seus ritmes no concorden amb els occidentals.

En poc més d’una generació, la Xina ha resolt etapes històriques –que, de fet, són etapes mentals– que a Europa es van resoldre en almenys tres segles. Si han arribat a assimilar-les o no, però, ja és una altra qüestió. La tecnologia 5G no serà "la màquina de vapor del segle XXI", com exageren alguns, però canviarà moltes coses. És probable –no ho sé– que en aquest àmbit decisiu els xinesos guanyin la batalla als Estats Units. Per als sempre hermètics dirigents del Partit Comunista serà un somni. Per a la resta del món –no només de la Xina– podria representar, en canvi, un veritable malson.

stats