04/04/2017

La Guerra de Margallo

3 min

Es deia Xams ad-Din Abú Abd Al·là Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Iússuf al-Lauati at-Tani. Per sort se’l coneix amb un apel·latiu més fàcil de recordar: Ibn Battuta (Tànger, 1304-1369). Els viatges d’Ibn Battuta -a qui sempre s’ha comparat amb Marco Polo- van ser traduïts al català fa uns anys per Margarida Castells i Manuel Forcano, i editats per Proa en un voluminós llibre de quasi mil pàgines. Una de les coses que més em van cridar l’atenció d’aquest text és l’obsessió que hi havia al món àrab, especialment al nord d’Àfrica, per les tombes dels homes sants. Ibn Battuta relata els seus pelegrinatges a aquests tipus de llocs, considerats sagrats. Fem ara un salt des del segle XIV fins al XIX, però sense moure’ns del mateix lloc. L’any 1893 el general Juan García Margallo, besavi de l’exministre d’Afers Exteriors espanyol José Manuel García-Margallo y Marfil, va ordenar la construcció d’una fortificació militar a la vora d’una d’aquestes tombes, per la qual els habitants d’aquesta zona del Rif sentien una especial veneració. El 3 d’octubre milers de marroquins armats van atacar les tropes espanyoles, que, per descomptat, s’hi van tornar. Hi va haver diverses carnisseries, que van durar fins a l’abril del 1894. Aquest episodi bèl·lic es coneix històricament com la Guerra de Margallo. Analitzar-lo al cap de quasi 125 anys permet treure alguna conclusió interessant. Si, a més a més, tenim present la qüestió del parentiu directe que acabem d’assenyalar, la cosa encara és més llaminera.

Sobre la Guerra de Margallo se’n pot dir una cosa molt clara i senzilla: com tots els conflictes colonials del decadent Imperi Espanyol de finals del segle XIX, va ser un fracàs rotund, tot i que, a curt termini, semblava un èxit igualment rotund. Això sí: només cinc anys després de la Guerra de Margallo, el 1898, les restes putrefactes de l’imperi passen avall d’una manera humiliant, vergonyosa. La incompetència militar se suma a la incapacitat d’entendre el present i, sobretot, a una actitud a mig camí entre la supèrbia i la pura imbecil·litat. En el cas que comentem, quina pot ser l’explicació que porta a provocar la població local en comptes d’intentar seduir-la o, si més no, no excitar-la gaire? Hi ha dues hipòtesis i les acabem d’esmentar: la chulería i la ignorància. Bé, de fet hi ha una tercera hipòtesi que considero més plausible: la chulería ignorant. Tot això ens porta de nou als Margallo, al besavi i al besnet. L’atzar ha dibuixat aquí unes vides paral·leles.

Com el seu besavi, l’exministre Margallo creu haver resolt un problema amb un sargit que pot tenir conseqüències inesperades. Va parlar públicament de “favors” a països tercers a canvi que es mostressin hostils a les reivindicacions nacionals de Catalunya. Quins eren aquests “favors”? Quina és la seva traducció en euros? Quant costaran als ciutadans? ¿És un acte diplomàtic rutinari o una altra cosa? No ho sé, ni soc jo qui ho ha de determinar. En un context normal, i atesa la gravetat dels fets que semblen inferir-se d’aquestes declaracions, la fiscalia hauria d’actuar d’ofici immediatament. Però resulta que no hi vivim pas, en un context normal. Per això deixo aquí el tema, no fos cas que ara m’encolomin l’enfonsament del Titanic o un compte inventat a Suïssa.

La reedició de la Guerra de Margallo va tenir dos grans fronts: Gibraltar i Catalunya. En tots dos casos l’errada descomunal a mitjà i llarg termini va ser confosa amb una victòria. Tot i tenir-ho tot ben encarat gràcies a un Brexit absolutament lesiu per als interessos del Penyal, l’actitud agressiva i primària de Margallo ha fet que, tret d’algun dels micos que viuen a la roca, tothom estigui esgarrifat de tornar a una Espanya que mostra el pitjor d’ella mateixa. En comptes de seduir, amenaçar: heus aquí la marca de la casa. El resultat és tan previsible! El mateix es pot dir en el cas de Catalunya. El llenguatge arnat i ridículament dramàtic d’aquell paper que va distribuir el ministeri d’Exteriors sobre Catalunya contrasta amb la manera com la gent -tant els qui estan a favor com els qui estan en contra de la independència- ha viscut aquí aquest assumpte.

La primera Guerra de Margallo va contribuir a la descomposició de l’imperi colonial espanyol, encara que al començament semblés una victòria. La segona Guerra de Margallo està arrodonint aquesta feina. Qui sap si algun altre membre de la família acabarà reduint els límits territorials d’Espanya al parterre on es troba la famosa Puerta de Alcalá.

stats