26/12/2017

Cs governarà amb ‘El País’

3 min
Cs governarà amb ‘El País’

Divendres passat em vaig fer un tip de riure en llegir a gairebé tots els diaris espanyols que un partit que havia tret 36 diputats sobre un total de 135 representava “la nova majoria social a Catalunya”. Hi ha algun terme d’aquesta expressió que algú no acaba d’entendre. Parlar de majoria en aquestes circumstàncies és simplement ridícul: Ciutadans no ha obtingut més del 50% dels vots, ni dels diputats, ni de res. A més a més, Ciutadans no mana literalment enlloc: ni en un ajuntament raquític, ni en una diputació, ni en cap departament de la Generalitat, ni en cap ministeri d’Espanya, ni en cap comunitat autònoma. Enlloc. Si fes un pacte amb el PSC i el PP, tampoc podria governar. En les circumstàncies actuals, el pes real dels seus diputats al Parlament de Catalunya és zero, una influència semblant a la que tenen els seus representants a Madrid. Ciutadans representa, això sí, més d’un milió de votants catalans, és a dir, aproximadament una quarta part del cens. Això no és cap mena de majoria, però té prou importància per haver estat la minoria més votada. Qui la menystingui s’equivoca de ple.

Quin és el sostre electoral de Cs? No ho sé pas. El que queda clar és que disposa del màxim suport mediàtic imaginable, així com de la total simpatia de la Junta Electoral Central, que no va dir res en relació a l’entrevista que el diari Abc va fer a Inés Arrimadas i que va ser publicada en plena jornada de reflexió. I això per no parlar del món empresarial, evidentment. Ciutadans es va enlairar gràcies a l’empresari Miguel Rodríguez Domínguez (rellotges Festina), que alguns consideren, encara avui, un dels millors amics d’Alfonso Guerra. Rodríguez, nascut a La Línea de la Concepción el 1948 i establert a Badalona la dècada del 1960, va passar pel maoisme de Bandera Roja, com tants altres joves de la seva generació. La bandera s’ha anat matisant fins a esdevenir taronja, i aquesta vistosa transformació ens porta per força a una altra metàfora cromàtica: la del “cinturó roig”.

Resulta que hi ha un lloc anomenat “cinturó roig” on la gent vota massivament, aclaparadorament, un partit, Ciutadans, que en el seu darrer congrés va renunciar a la socialdemocràcia per apostar pel liberalisme. Aquest misteri ideològic mereix per força una reflexió. A la dècada dels vuitanta era dogma de fe afirmar que a Nou Barris, posem per cas, no votaven el partit que guanyava per majoria absoluta a tot Catalunya -l’extinta CiU- perquè eren molt d’esquerres. Vet aquí, però, que a començaments de la dècada del 2000 va esdevenir un dels barris de Barcelona on el PP treia més bons resultats en termes percentuals -molt millors que a Sant Gervasi, posem per cas-. I ara és un dels feus de Ciutadans. Fa un parell de dècades, interpretar aquestes coses en termes de dreta/esquerra resultava ja ingenu. Avui, però, constitueix una mostra descarnada de cinisme. El “cinturó roig” no existeix, ni probablement ha existit mai. Existeixen, això sí, zones geogràficament hiperconcretes entorn de la ciutat de Barcelona i de la costa de Tarragona on el sentiment d’adscripció nacional, i la llengua d’ús real, és majoritàriament l’espanyol. Aquest cinturó és real, però no està caracteritzat per cap afinitat ideològica esquerrana, sinó per una llengua compartida que no és precisament la catalana. No oblidem que Ciutadans neix, precisament, impugnant les polítiques educatives d’immersió i de normalització lingüística. Vull dir que el cercle que s’acaba de tancar amb la victòria d’Arrimadas no és casual.

La Catalunya que ha atorgat 36 diputats a Inés Arrimadas existeix, sens dubte. El país que ha dipositat la seva confiança en Junts per Catalunya (34 diputats) o ERC (32 diputats) també. I el del PSC, i el de la CUP, etc. Tot això forma part de la més indiscutible de les realitats. Una altra cosa molt diferent és proferir absurditats sobre què és i què no és una majoria. Això ho dictamina l’aritmètica, diria jo. O potser m’equivoco i la noció de majoria és cosa dels gràfics d’El País, on divendres passat el vot del PP, el PSC i Cs se sumava, ni més ni menys, al dels partidaris de Pablo Iglesias a Catalunya. Sortia així una majoria imaginària del 52,1% dels vots. Magnífic: felicitats per aquest triomf històric. Arrimadas serà presidenta gràcies als vots d’El País i d’altres col·laboradors inestimables com José María Aznar, que l’altre dia es desfeia en elogis a la formació taronja. De fet, jo crec que entre els diputats imaginaris que aportarà El País i els hologrames polítics que farà arribar la FAES, Ciutadans podria arribar a ocupar els 135 escons de la cambra, i fins i tot algun seient del públic.

stats