La píndola de l’endemà

Sense deixar el símil entre eleccions i mètodes anticonceptius del meu darrer article, avui vull parlar-vos de la píndola de l’endemà.

Escric aquest article, obligat pels calendaris editorials, abans de conèixer el resultat de les eleccions.

El que sí que sé és que ja no hi ha marxa enrere. En democràcia no existeix la píndola de l’endemà, ideal per a errors, distraccions i escalfaments de mitja nit. Un cop dins, ja no es pot treure. La papereta, esclar. I un cop acabat el recompte, el resultat és irreversible. La píndola de l’endemà en democràcia existeix, però dura entre tres i quatre anys, que és el termini per tornar a votar.

A França i altres països, que són molt avançats i liberals en tema d’embarassos no desitjats, van crear una píndola de l’endemà electoral que s’anomena segona volta. Es vota i, segons els resultats (quan ningú no obté la majoria), es torna a votar només amb dues opcions (els dos primers guanyadors).

Molts que han votat aquest diumenge no canviarien el vot. Però us puc assegurar que un percentatge bastant important d’electors voten estratègicament, és a dir, pensant quin és el millor vot en funció del que faran els altres.

Això s’ha donat entre partidaris de partits favorables al sí i al no, n’estic segur. A mi, personalment, m’agraden les segones voltes perquè permeten corregir decisions preses en funció d’enquestes esbiaixades o manipulades. En el cas d’aquestes autonòmiques plebiscitàries consultives referendàries, una segona volta hauria estat ideal, perquè es podrien haver presentat els resultats a la resta del món només amb dos percentatges.

Però aquí no tenim píndoles de l’endemà de votar. El que hagi sortit ja és ferm. I els que, en vista dels resultats, haurien canviat el seu vot ja estan embarassats.