CORREPINS I BOTICLASTES
Efímers 11/08/2014

Jo perdono Pujol

i
Fernando Trias De Bes
2 min

LA PRIMERA VEGADA que vaig veure Jordi Pujol en persona va ser a la plaça Major de Castellterçol. Jo tenia tretze anys. Era festa major i Pujol va venir i va presenciar el Ball del Ciri, una dansa típica del poble. El vaig veure de lluny, rodejat de gent. Parlava i saludava a tothom i la gent se li apropava i el mirava amb admiració. Ell s’interessava pels pagesos, pel poble, per la festa. Tinc gravada la seva imatge. Recordo un home compromès i emotiu, un home autèntic.

Vint-i-quatre anys més tard, li vaig enviar un exemplar del meu llibre Mil millones de mejillones, sàtira econòmica il·lustrada per Toni Batllori, protagonitzada per molts polítics, incloent-hi Pujol. L’editorial va enviar-lo a alguns polítics com a cortesia. Pujol va respondre amablement amb una nota manuscrita en què deia que de ben segur que aprendria economia llegint-lo. Tot un detall. Va ser l’únic polític que va contestar. Aquesta és tota la relació que he tingut amb ell.

Molta gent està ara decebuda. Normal. Però jo perdono Pujol. El perdono si els diners a l’estranger venien del seu pare. L’impost de successions és un impost injust que molta gent ha mirat, en el passat, d’estalviar-se. I el perdono perquè encara penso que no va dedicar-se a la política per lucrar-se. No ha tingut luxes: mansions, iots, capricis... Ha portat una vida senzilla. Ha fet molt per Catalunya. Hi ha un abans i després del país en gran mesura gràcies a ell.

Tots cometem errades a la vida. Tots ens equivoquem. Va deixar de pagar uns impostos, d’acord, però si diu la veritat i no ha robat diners públics, em sembla injust crucificar-lo.

Per això, ja que ha confessat, és molt important que digui tota la veritat. Tota. I si veritablement no hi ha més que el que ha explicat, per part meva, està perdonat. Però si es tracta d’una mentida per ocultar mentides més greus, ningú no el perdonarà mai.

stats