CORREPINSIBOTICLASTES

Les pàgines finals del llibre

FERNANDO TRIAS DE BES
FERNANDO TRIAS DE BES

Quan parlo amb altres persones sobre els llibres en paper versus els e-books o llibres digitals, sovint l’argument dels que prefereixen els primers és que els agrada el tacte del paper, el seu romanticisme, l’enquadernació, el llibre com a objecte físic; o que no s’acostumen a llegir en una pantalla. Els adeptes dels llibres digitals parlen del preu i de l’avantatge de portar milers de llibres en un sol aparell de poc pes i de dimensions reduïdes.

Jo soc de llibres en paper. Però el motiu de la meva preferència és una mica estrany i no l’he sentit a ningú. A mi m’agrada veure com es va consumint el gruix de les pàgines que em queden per llegir. La sensació que queda poc per arribar al final i encara no sé com l’autor resoldrà la trama, el desenllaç. L’emoció de veure, físicament, com m’apropo al final d’una història i, especialment, l’emoció de la sorpresa, si l’escriptor és bo, aconseguida en les pàgines finals, en poc espai. Els llibres els consumeixo, són com una xocolata que et vas acabant, una cigarreta que et vas fumant. Els llibres els acabo literalment, n’acabo les pàgines.

La vida és una mica així. Mai no sabem quantes pàgines queden però si res greu succeeix podem calcular, aproximadament, quina proporció portem viscuda, quanta història portem escrita fins llavors. La vida l’anem consumint a mesura que l’anem escrivint, llegir és viure i viure és llegir. En la música, en la literatura, en l’art, el joc entre expectativa i realitat és el que dona màgia. A la vida, el final és inevitable, la mort, però l’argument és imprevisible. I això fa que la vida valgui la pena. Diuen que mentre hi ha vida hi ha esperança. I tant que sí. Perquè mentre ets viu encara li queden pàgines al teu llibre.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF