CORREPINSIBOTICLASTES

L’intestí, un altre cervell

La medicina està canviant. Moltes disciplines que tradicionalment havien estat considerades de segona divisió perquè es creien poc científiques, com ara la psicologia o la nutrició, s’estan afegint a clíniques privades o consultes mèdiques.

En aquest sentit, els descobriments que s’estan fent al voltant de l’intestí i la microbiota obren l’horitzó de la curació de moltíssimes patologies que fins ara no se sabia com curar del tot.

La tesi és ben senzilla: sucres, gluten, lactosa, caseïna, conservants, additius i fins i tot aliments naturals però molt àcids o inflamatoris degraden, a poc a poc, la flora intestinal. La capacitat d’absorció de nutrients d’un intestí amb una flora degradada produeix tota mena de disfuncions al cos humà a través, principalment, del sistema autoimmunitari. Com que l’intestí no aconsegueix protegir el cos, aquest sobrereacciona. Això pot arribar a explicar des de problemes a la pell, ungles o cabells fins a cansament, males digestions, gasos, mals de panxa, problemes musculars i, a la llarga, si la flora no es regenera, problemes més greus.

És com el procés d’un celíac que mengés gluten, però sense les intoleràncies. Hi ha metges que consideren que no hi ha evidència científica sobre aquest procés. Però n’hi ha d’altres que han començat a investigar i, fins i tot, incloure dietistes i nutricionistes als seus equips amb resultats sorprenents. Em comentava recentment un dermatòleg que, a través de la nutrició i de l’adequada composició bacteriana de la flora intestinal, està curant malalties cròniques i problemes sense solució de la pell.

A l’intestí hi ha milions de neurones, i per això li han posat el nom de tercer cervell (després del cervell que hi ha al crani i del cor, on també hi ha neurones). No pensem en l’intestí, esclar. Però l’intestí és el lloc del cos humà on els aliments es transformen en font d’energia i salut o bé en font de problemes i disfuncions.

No sé si tot això és ciència, però és recerca, coneixement i, si més no, font d’hipòtesis per seguir avançant en les ciències de la salut.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF