Un goril·la a Cincinnati

Arran del nen que, al zoo, va caure al fossat del goril·la Harambe, que va haver de ser abatut, 300.000 persones a Cincinnati han signat per demanar responsabilitats als pares del nen. Així, s’ha obert de nou el debat sobre els animals captius.

Què dimonis hi fa un goril·la en una ciutat com Cincinnati a aquestes altures del desenvolupament humà?

Els circs d’animals ja gairebé han desaparegut; els zoològics tal com els vam concebre, a les ciutats i amb gàbies o fossats, no tenen cap sentit. Ni cultural, ni educatiu, ni biològic ni científic. Exposar animals com si fossin objectes d’un museu és propi de societats subdesenvolupades.

Temps enrere possiblement era l’única manera perquè un nen pogués conèixer el regne animal i aprendre’n. Però, actualment, internet, YouTube i la tecnologia converteixen en absurd posar animals en gàbies perquè els vegem. Estan a punt de massificar-se les ulleres de realitat virtual 3D, una experiència al·lucinant que permetrà, per exemple, caminar (virtualment) entre lleons, zebres, elefants, taurons, pitons o goril·les. Els zoològics al bell mig de les ciutats són un anacronisme.

En el magnífic assaig Sàpiens, de l’historiador Yuval Noah Harari, s’explica com l’arribada dels Homo a Austràlia va suposar la desaparició de milers d’espècies animals. Han passat 30.000 anys. Ja és hora que tornem les espècies que queden als seus hàbitats naturals. Si cal, podem convertir aquestes reserves en llocs de visita en què els que ens tanquem siguem els humans, ja sigui en vehicles habilitats o càpsules mòbils, per veure’ls físicament.

Un animal tancat és una bestiesa. Una mica d’humanitat.