CORREPINSIBOTICLASTES

Tenir, voler, poder

A les organitzacions, a les empreses, sovint hi ha professionals que actuen de manera interessada, poc ètica o amb dobles intencions. Accions o omissions que busquen un resultat favorable per a un mateix, posant el benefici propi per davant del de l’empresa. Un dels últims llibres de l’economista John Kenneth Galbraith es va titular L’economia del frau innocent i ens parla de com els directius de les grans organitzacions globals tenen més poder que els mateixos accionistes. Això s’ha traslladat també a la petita i mitjana empresa. L’altre dia el fill d’un empresari m’explicava que el seu pare, jubilat, havia d’acomiadar el director general a qui havia delegat la seva empresa perquè actuava com si l’empresa fos seva, anteposant l’interès propi.

"Són els professionals tòxics, els que destrossen empreses i amarguen companys. N’hi ha a tot arreu. Somriuen sovint".

Personalment, utilitzo des de fa temps un model que no em falla per fer prediccions sobre aquesta qüestió. Es tracta d’analitzar en cada cas els gaps entre el que algú té, el que vol i el que pot fer (les seves capacitats). Quan algú té menys del que vol, però sap que té capacitats professionals per aconseguir el que li falta, normalment actua èticament. Sap que, tard o d’hora, assolirà les seves fites perquè està segur de les seves capacitats. Són persones que, en general, juguen net. No perquè siguin bones persones, sinó perquè no necessiten jugar brut.

Quan algú té el que vol, o fins i tot més del que vol, està tranquil. Res a témer. Però quan a algú li manquen capacitats i té un gap gran entre el que vol i el que té, cal estar alerta. Una ambició que no pot ser alimentada amb mèrits propis per força haurà d’aprofitar-se dels altres. No falla mai. “Vull allò i no puc, doncs no en sé”. En aquest cas, cal jugar cartes alienes, fer política, fer trampes, actuar amb doble intenció.

Són els professionals tòxics, els que destrossen empreses i amarguen companys. N’hi ha a tot arreu. Somriuen sovint. Mai no diuen tota la veritat. Assoleixen càrrecs que no els pertoquen. Acaben generant pèrdues. I fan fugir el talent. Ara ja sabeu com detectar-los: “Què té?, què vol?, què pot fer?”. 

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF