El dret a rebutjar

“Vol tenir, abans que res, l’oportunitat de rebutjar o acceptar una reforma constitucional de l’estat espanyol que millorés el sistema de finançament i recaptació i el reconeixement a la llengua i identitat catalanes d’acord amb la seva realitat històrica i social?”

O, per evitar vaguetats: “Vol tenir, abans que res, l’oportunitat de rebutjar o acceptar una reforma constitucional de l’estat espanyol que, com a mínim, fes constitucional l’Estatut que el TC va rebutjar?”

Aquesta consulta als catalans, perfilant la pregunta, interessa tant als diputats sobiranistes com als no sobiranistes.

Als sobiranistes perquè, si guanyés el no, voldria dir que la majoria vol votar directament la República (el dret a rebutjar); als no sobiranistes perquè, si guanyés el sí, posaria molta pressió a Madrid per moure fitxa; i al nou govern perquè tindria molt més clars els ritmes del mandat en aquesta fase del procés.

¿Hi hauria majoria al Parlament per aprovar aquesta consulta en cas que tres forces parlamentàries ho demanessin, tal com preveu la llei de consultes?

Ni és un xantatge a l’Estat ni és un frau al moviment sobiranista. Entre el dret a decidir i votar una República catalana és fonamental quantificar quants catalans volen primer votar sí o no a una reforma del marc legal actual. Fins i tot si és per rebutjar-la. És una opció més que no n’exclou cap altra de futur. No em diguin que això ja es va descartar el 27-S perquè no és cert.

Sé que ja s’ha demanat i que Madrid no ho ha posat en marxa. Però seria diferent que la petició sortís de la població catalana. No val a dir “No ho faran” com a excusa per saltar-s’ho. Penso que és una consulta que el Parlament no pot obviar.

Tots aquells que volem aquest pas previ, independentistes que ho vulguin rebutjar o acceptar, i no independentistes que ho vulguin rebutjar o acceptar, hauríem d’unir-nos per demanar-ho al Parlament.