Misc 12/05/2014

Vuit cognoms catalans

i
Fernando Trias De Bes
2 min

Arran de l’èxit d’ Ocho apellidos vascos, es comença a parlar d’una saga. Vuit cognoms gallecs, castellans, andalusos... i catalans, que sembla que serà la propera. Per cert, nou cognoms en lloc de vuit perquè algú ho va registrar abans. Els guionistes jugaran amb això que som avars, estalviadors, separatistes, egòlatres del disseny, cosmopolites, desconfiats, etc.

No crec que funcioni. Motiu: penso que Ocho apellidos vascos no ha triomfat gràcies a l’humor de tòpics territorials, sinó al contrast d’una personalitat oberta i desenfadada com l’andalusa tractant d’integrar-se en una societat retinguda com la basca. De fet, els acudits són antics, però com que la situació és brillant (un andalús fent-se el basc) et fan plorar de riure. Un humor conegut en un context genial funciona.

Ara bé, el rol dels cognoms a Euskadi no té res a veure amb el de Catalunya. Allà, reafirmen identitat: “És basc”. Aquí, no. Tenim la nostra idiosincràsia, però no excloem a ningú. De fet, a Twitter hi va haver tot un moviment dels Fernández, Sánchez, Pérez... amb el hashtag #independentistEZ.

Aquí són per a una altra cosa: per saber “a quina classe pertanys i què en pots obtenir”. Potser és pitjor. No ens fixem en l’ADN, sinó en el rang i la utilitat. El cognom com a mitjà per establir relacions d’interès o d’intercanvi... Puf.

Ara en diuen establishment, i és resultat de la nostra naturalesa mercantil, sotmesa a una piràmide social que prové dels privilegis que pot generar la relació amb el poder central. Molt trist.

Valorar segons un cognom és propi de correpins. I és una de les coses que volem i necessitem deixar enrere. Les societats “meritocràtiques”, com els Estats Units, on el que vals depèn del que ets capaç d’aportar, i no de com et dius, són les que progressen.

Us ho diu algú que porta un cognom dels que sonen. Però són mers fonemes. Només romandrà el que un pugui crear i fer en aquesta vida, si té valor.

stats