CORREPINS I BOTICLASTES

Vendre la moto

Dissabte a la tarda: vaig pel carrer i veig dos homes que es miren i se saluden. Intueixo que no es coneixen de res i que, a través d’alguna xarxa social, potser, han quedat a l’encreuament de dos carrers. És cap de setmana, descarto motius professionals. Són dos particulars. Segur. Tot seguit veig com s’apropen a una moto escúter i un d’ells l’assenyala amb el dit: “És aquesta”. Bingo, penso jo. Wallapop. Una venda. El propietari vesteix elegant, ben afaitat, net, bona constitució física. L’altre va sense afaitar, vesteix senzill, despentinat, gras.

Puc sentir les dues primeres frases que intercanvien.

“És la meva moto de tota la vida”, diu el venedor amb emoció continguda.

El comprador passa totalment i, fixant-se només en una esquerda sota el manillar, li respon amb duresa: “I aquest forat d’on ha sortit?”

Vaig passar de llarg. No vaig sentir res més. Però vaig passar estona pensant en les implicacions de l’estadi mental des del qual ens comuniquem cada dia i que dona peu a tants malentesos o incomprensió.

El canal de comunicació del venedor era emocional. Estava clar que li feia molta llàstima desprendre’s de la moto que durant anys l’ha portat a tants llocs, on potser va pujar la noia que ara és la seva parella, on ha rigut, plorat, anat al cinema, al teatre, a festes, a l’entrevista de la seva primera feina, on ha portat el seu fill a futbol... Estava venent part de la seva vida.

L’altre estava comprant... una simple moto. Zero emocions. Relació qualitat-preu. Quant em costarà i com està de feta caldo. Vigilar perquè no em venguin la moto (mai més ben dit!).

La comunicació devia ser difícil a partir d’aquell moment.

Imaginem com va rebre el venedor la primera frase. “¿I aquest forat?” Quan un s’estima un cotxe, una moto o una casa, no veu forats, taques ni desperfectes. Segur que el venedor es va sentir ofès. Jo estic aquí oferint-te la meva vida i tu et dediques a posar de manifest les taques del meu amor, que és perfecte.

L’endemà em vaig llevar i vaig baixar a buscar el pa.

La moto era al mateix lloc...

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF