El Parc del Montnegre i el Corredor, en perill
Després d’un cap de setmana intens de Brexit i eleccions, deixeu-me posar els ulls en coses que no podem deixar de banda. Sóc un enamorat del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Digueu-me pixapins, però cada cap de setmana dedico un matí a recórrer els seus camins i corriols: Argentona, Dosrius, Canyamars, Arenys, Torrentbò, Collsacreu, Vallgorguina, Olzinelles, Sant Martí del Montnegre, el Santuari del Corredor, Sant Cebrià, Sant Iscle, la Creu de Canet, el Montalt... Són tots llocs idíl·lics.
Tot aquest parc natural, un dels pocs boscos de pins típics del Mediterrani que queden sense destrossar, està en veritable perill. Pràcticament no han aparegut notícies als mitjans sobre una plaga que està tenyint de color marró i que, literalment, ja ha matat una bona part dels pins d’aquesta meravella natural que tenim al Maresme.
El Consell Comarcal, conjuntament amb ajuntaments, la Diputació de Barcelona i la Generalitat, n’és conscient i està avaluant l’estat dels boscos. Però la plaga segueix creixent.
El problema és triple, sembla: un fong anomenat Thyriopsis halepensis, l’escarabat Tomicus i la processionària. A banda de la pèrdua mediambiental, s’està produint una degradació paisatgística sense retorn i està augmentant el risc d’incendis de manera exponencial, ja que els pins, un cop la plaga els aniquila, queden totalment secs.
Si passeu en cotxe per l’autopista del Maresme, mireu cap a les muntanyes i ho podreu comprovar. El verd dels boscos ja presenta grans taques marrons, és a dir, zones que ja estan afectades i devastades.
Hi ha solució? Cal col·laboració ciutadana? Què hi podem fer?
S’ha d’actuar urgentment, perquè si no aturem aquesta plaga perdrem un dels parcs naturals principals de Catalunya. La natura, els boscos, les platges són el patrimoni principal de la nostra terra.
