04/12/2016

Ocupació desocupada

2 min

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de participar en dos esdeveniments empresarials. Un a Sevilla, a la Universitat de Loyola, i l’altre a Girona, convidat per l’Associació Espanyola de Directius. Al primer vam parlar sobre com afavorir la capacitat de generar ocupació per a la gent jove des de les empreses. A Girona vam parlar de digitalització empresarial: hi ha un elevat risc que la tecnologia destrueixi un elevat nombre de llocs de treball els propers anys.

Quina contradicció. D’una banda, mirant d’invertir per generar ocupació i, de l’altra, invertint per destruir-la. Aquest contrasentit és una peça ineludible de com funcionen la tecnologia i els avenços. Destrucció creativa: creem coses noves i alhora destruïm el que existeix.

Com es pot avançar i crear valor mirant de reduir al màxim l’impacte social? En moments de revolució tecnològica com l’actual, és més important que mai que institucions públiques i privades actuïn de manera coordinada. Ens falta una corretja de transmissió entre el que les empreses necessitaran i el que les nostres escoles formatives i universitats posaran al mercat laboral. Aquesta transmissió no funciona bé. La prova: tenim un 42% d’atur entre els menors de 24 anys.

Resulta que molts universitaris s’han preparat per a professions en què no hi ha prou demanda i alhora ens falten posicions clàssiques de formació professional, explicava una directiva de Seat l’altre dia en una taula rodona que vaig moderar a Madrid.

Necessitem uns mecanismes més bons perquè les necessitats laborals previstes a les empreses es converteixin en les prioritats formatives dels joves d’avui. I això no vol dir només titulacions, sinó que també inclou capacitats transversals, que són les que asseguren la capacitat d’un jove de ser contractat.

stats