Legitimitat

La desconnexió de la legislació espanyola recentment aprovada pel Parlament de Catalunya no és legítima. Un 48% dels vots no poden justificar legalment, èticament, ni políticament una desconnexió constitucional. La majoria en escons no justifica decisions que qualsevol polític sap que requereixen una majoria en vots directes i, a més, àmplia. Aquí s’han equivocat, i molt. Això fa mal al procés. Si es vol internacionalitzar el conflicte aquesta no era la via. Fer servir la representació parlamentària en escons per aprovar textos que aquesta representació no preveu és un frau en tota regla. Molt malament.

Ara bé, un 48% de població reivindicant la independència dóna una altra legitimitat. Aquesta sí. Legitimitat perquè es reconegui el conflicte. Aquesta és la legitimitat que jo esperava que fessin servir. És cert que l’Estat la nega. Nega el conflicte. Nega la legitimitat a plantejar o demanar un procés de consulta sobre la independència. De la mateixa manera que denuncio la desconnexió, denuncio que l’Estat es dediqui a combatre l’independentisme només amb tribunals i lleis. Tots sabem que el que es demana va contra l’ordenament jurídic espanyol vigent. Dir que no es pot atendre ni escoltar perquè va contra la legislació actual és una excusa per negar el conflicte. Molt malament.

Uns i altres defensen la seva postura en nom de la democràcia. Tots fan servir la democràcia com a justificació de les seves postures. I és un error. No estem davant d’un conflicte democràtic, sinó polític. Qualsevol historiador sap que el que la política no resolgui, si el conflicte persisteix, acaba en alguna mena de violència. Civil o militar.

Les classes polítiques catalana i espanyola tenen una gran responsabilitat. Espanya, reconèixer el conflicte. Perquè és legítim. Catalunya, retirar la declaració de desconnexió. Perquè no és legítima. I tots dos, reconduir per vies pacífiques i democràtiques aquest problema abans que acabi malament. Molt malament.