Idees per al sistema educatiu

Per una sèrie de circumstàncies he conegut alguns detalls del sistema educatiu britànic. A continuació, coses senzillíssimes amb resultats fantàstics.

U. Les classes duren mitja hora. Consideren que quan un adolescent fa més de 40 minuts que estudia biologia o matemàtiques o física comença a perdre concentració i atenció.

Dos. En lloc de tenir els mateixos companys tot l’any i amb nivells diferents, s’assignen línies per a cada assignatura. Per exemple, a matemàtiques una nena va a l’A (nivell superior) però en biologia al C. I així fins a quatre o cinc nivells i per a totes les assignatures. Cada mitja hora es mouen d’aula els nens, van al nivell que els correspon i canvien de companys. Els de nivell baix no es frustren i els de l’alt no s’avorreixen. Cada trimestre, reassignació de nivells segons evolució.

Tres. Cada cop que els alumnes fan deures, el mestre està obligat a escriure una quartilla a cada nen amb dos paràgrafs. El primer s’anomena WWW ( what works well ) i ha dir alguna cosa positiva. Encara que el treball sigui fluix. Potser la lletra està bé o hi ha una observació encertada. S’ha de dir alguna cosa de bo. Després el TBI ( to be improved ) amb el que s’ha de millorar. La motivació del nen és enorme.

Quatre. Els deures compten més que els exàmens, que són el menys important. El professor està obligat a fer que l’alumne entengui la lliçó abans de passar a la següent a través dels treballs. L’examen és senzill comparat amb els treballs. Els treballs són un 80% de la nota i l’examen un testimonial 20%.

Cinc. Tota classe teòrica ha de passar prèviament per una de pràctica. Tot el que estudien en biologia abans ho fan i ho experimenten. Quan s’explica la lliçó el nen ja l’ha viscut. No només ho entén sinó que no necessita memoritzar-ho, perquè ho ha viscut. Impressionant.

Com a resultat, l’escola no és un drama, sinó una experiència gratificant.