“Del que és bo no se n’aprèn”

Estic llegint un dels magnífics llibres del psicòleg i sexòleg Antoni Bolinches. Us recomano la seva obra. Volia compartir amb vosaltres avui una de les seves idees, que fa pensar molt.

Bolinches afirma que “del que és bo no se n’aprèn”.

Al principi, quan un ho llegeix, pensa que és una idea un xic pessimista i potser equivocada. Però si un hi reflexiona una mica, s’adona que té molt de cert. Els moments bons són per gaudir-ne, no per reflexionar-hi. Quan un està bé no es dedica a analitzar les raons de per què està bé. En canvi, “les millors lliçons de la vida s’aprenen en els pitjors moments”.

Fruit de la seva dilatada experiència amb centenars de pacients al llarg de tota una vida dedicada a la psicologia, Bolinches explica que ha observat dos tipus de reaccions davant el patiment. O la persona n’aprèn i en surt reforçada -en definitiva, madura- o bé queda lligada al patiment, sense estar disposada a pensar sinó a destruir-se i destruir l’altre que l’ha fet patir. Aquestes persones acaben neurotitzades.

Sense patiment no hi ha creixement. Ara bé, no necessàriament pel fet de patir creixeràs. Cal fer alguna cosa, cal patir d’una forma productiva, ens diu Bolinches. No es tracta que hàgim de patir per anar aprenent. Si el patiment es pot evitar, millor. Però si, per la circumstància que sigui, una persona està patint, és molt beneficiós que faci servir aquell patiment per aprendre. Patiment productiu, diu l’autor.

Naturalment, no totes les persones poden aconseguir-ho i també és cert que en una situació potser som capaços de fer-ho i en d’altres ens costa més o resulta impossible. Però no hem de deixar d’intentar-ho.

La vida porta intrínsec el patiment: perdrem persones estimades, patirem malalties, decepcions, les nostres expectatives sovint no es veuran acomplertes. Qui vulgui viure sempre rodejat de bones notícies, no podrà. Perquè això és la vida. I podem fer dues coses, viure amargats i destruint-nos o viure aprenent i madurant.

Bona setmana a tothom!