Bones notícies
Fa uns trenta anys algú em va dir que s’havia editat un diari de només bones notícies i que es va haver de retirar del mercat perquè no va funcionar. No sé si és cert. La idea partia de la premissa que, excepte esports, societat i meteorologia, llegir el diari o escoltar les notícies et deixa bastant deprimit. Guerres, conflictes, assassinats, violacions, fallides d’empreses, recessió, augment dels preus, immigrants ofegats al Mediterrani, etc. Una visió negativa del món.
El cas és que, l’any 2017, el diari italià Corriere della Sera va llançar un suplement setmanal anomenat Buone Notizie que va tenir molt d’èxit. Esclar que es venia amb un diari normal plagat de les notícies funestes de sempre, però el cas és que el suplement va tenir una demanda enorme de publicitat. Un terç de les pàgines són anuncis. Els anunciants són principalment asseguradores, fundacions per a la prevenció de malalties, etc. És a dir, empreses que viuen de la felicitat i la tranquil·litat.
El Mundo i altres diaris han obert a les seves versions digitals seccions similars. Sembla que van funcionant. L’ARA va llançar l’any 2016 un suplement especial només de bones notícies. A l’editorial, l’Esther Vera explicava que al principi van pensar que costaria molt omplir-lo perquè s’havien d’assolir un total de 50 bones notícies rellevants. Ens explicava que va ser molt fàcil! A Espanya s’han llançat recentment diverses iniciatives en què ja no es tracta d’un suplement, sinó d’un diari sencer de bones notícies. Van funcionant. La pregunta que el lector es pot fer és: si només llegeixo un diari de bones notícies, ¿estic ben informat? ¿No està esbiaixada la informació? ¿No estic mirant cap a una altra banda, ignorant què passa realment al món?
És interessant que la mateixa pregunta ens la podríem fer amb els diaris tradicionals, plens de notícies negatives, i no ens la fem. Un món negatiu és un món deformat. I per què no ens ho preguntem? Doncs perquè estem acostumats, des de fa segles, al tremendisme. Abraracúrcix, el líder del poble d’Astèrix, té una preocupació crònica: que el cel caigui sobre el seu cap.
Les males notícies venen perquè ens agrada l’amenaça. Ens fa sentir alerta i informats. Sigui o no sigui certa.
