Eva Piquer

Eva Piquer

Cal escriure i cal continuar escrivint

L’únic remei a l’abast contra els guionistes sense pietat De petita, Agota Kristof es delia per llegir i per explicar històries. Les ganes d’escriure li van arribar més tard, quan la van dur a un internat i...

Quan t’atures prou, el món se t’acosta

Si no ens prenem el temps de mirar, no veurem mai res “Vas massa de pressa. Si no vas més a poc a poc és impossible que ho entenguis”. Ho diu l’Auggie Wren al narrador del conte de Paul Auster quan li...

El mocador que ells no es posen

Quan el futur és un bufet lliure infinit, etern i inabastable “La vida és una successió d’esdeveniments inevitables i d’esdeveniments evitables que pel que sigue no s’han evitat, o que fins i tot s’han...

I si el temps girés en espiral?

Les coses van com van i no pas com voldríem que anessin “El temps ho cura tot, Nora. És l’únic que et puc dir”. Nora Webster encaixa aquestes paraules amb la resignació de tothom qui les ha hagut de sentir...

Escriure com si no hi hagués jutges

Arribarà un dia que el nostre present s’haurà apagat del tot Arribarà un dia que totes les imatges desapareixeran. “S’esvairan totes de cop com ho han fet els milions d’imatges que hi havia darrere els...

No està tot perdut

El món literari és mentida però la literatura és veritat Quan la vida es posa a jugar amb tu, sempre té més possibilitats de guanyar. Ho escriu la mallorquina Neus Canyelles en un llibre preciós que he...

Quan es perden les paraules

I si no diem res perquè no tenim ningú amb qui parlar? “Quan era molt jove i sentia dins meu la necessitat de ser en qualsevol altre lloc, la gent gran m’assegurava que quan fos adult se’m curaria aquest...

Un clap de conreu que atura el foc

La cultura és el paisatge que queda quan la resta es crema Ho va dir l’editora Maria Bohigas dijous passat, en rebre el Premi Nacional de Cultura: “La literatura és el paisatge immaterial d’una societat; es...

Hem de respectar els comentaris ofensius?

L’eterna pregunta sobre els límits de la llibertat d’expressió En un mitjà digital, em toca moderar els comentaris d’una entrevista a l’escriptora Laura Freixas, que acaba de treure el llibre A mí no me...

La paperera és la teva amiga

Si vols escriure però no ho fas és que tens por d’alguna cosa“Recorda-ho: només hi sou tu i la pàgina. La paperera és la teva amiga. La va inventar Déu per a tu”. Ho diu l’admirada Margaret Atwood a...

La vida interior de Víctor Català

Sobre un pseudònim “ridícul” i un problema “vexat i empipador” Per a Gabriel Ferrater, parlar de Víctor Català volia dir parlar només de Solitud i de Caterina Albert. Com si fos autora d’una única obra. I...

Buscant veritats entre la boira

La moda de la filosofia ha provocat la crisi de les humanitats? Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona, reivindica la filosofia com una activitat que exigeix sortir de casa i...

El cavall de Troia del feixisme

Hi ha amenaces que esperen el moment oportú per rebrotar Al final de La pesta d’Albert Camus, la gent celebra la fi de l’epidèmia. Però el doctor Rieux, que ha lluitat per combatre la plaga, no les té...

Som i no som els qui vam ser

L’experiència de buscar-te en un llibre i trobar-t’hi sencera Tot lector es busca, crec, en els llibres que llegeix. Però només de vegades ens hi trobem tant, en un llibre, que llegir-lo és anar rebent cops...

De vides visibles i vides invisibles

La dimensió paral·lela que ens interpel·la des dels llibres “Molt aviat en la vida és massa tard”, va escriure Marguerite Duras a L’amant. “Molt aviat en la vida -escriu Sylvia Iparraguirre parafrasejant...

La novel·la no escrita que no llegiràs

Les fires llibresques acullen escriptors que no escriuen Ho certifico de primera mà: la Fira del Llibre de Buenos Aires, amb Barcelona com a ciutat convidada, és plena d’escriptors que no escriuen....

Si em peguen, m’hi puc tornar?

Calen molts llibres perquè nou de cada deu són il·legibles “Per què hi ha tants llibres?”, pregunta la Manon, de cinc anys, a l’il·lustrador Tomi Ungerer. “Perquè no n’hi ha prous!”, respon ell. (I jo corro...

Quan la pena és tot el que tens

Un llibre cabdal que t’empeny a arraconar prejudicis “Només vaig trobar una veritat a la vida, fill, i eres tu. Només vaig trobar una veritat a la vida i l’he perdut. Visc de plorar-te en la nit amb...

Una malaltia anomenada família

A qui se li acut viure amb una mare amb càncer? “La història s’explica amb aquesta mena d’història clínica d’una malaltia mortal anomenada família. Morir-se de família”. Són paraules de Florencia del Campo...

Animals extingits i estereotips per extingir

Tothom està massa ocupat per fixar-se en el dinosaure Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era... però ningú s’ho creia, perquè els grans no el veien. Aquest podria ser el resum de Bolívar, del...

Un vici encara no condemnat

Les interioritats editorials interessen moltíssim a poca gent Jordi Herralde es defineix com un ionqui de l’edició i som molts els qui ens podríem definir com uns ionquis dels llibres d’Anagrama. D’aquí ve,...

Siguem immortals una estona cada dia

Buscar directament la felicitat és la manera de no trobar-la A la felicitat s’hi arriba de rebot. Ja ho va observar el filòsof i economista John Stuart Mill (1806-1873): “Només són feliços els qui tenen la...

El gran dilema de la humanitat

Una dona que no està ocupada criant fills és una amenaça “Em fa l’efecte que la vida m’observa, de braços plegats, esperant que tingui un fill”, diu la narradora del llibre Maternitat, de Sheila Heti...

Quan ‘femení’ deixi de ser un adjectiu ofensiu

Els homes s’entesten a explicar-nos coses que ja sabem Ser dona vol dir que els homes t’expliquin coses. N’hi ha que fins i tot intenten explicar-nos què és un embaràs, com d’agut és el dolor de la regla o...

Que el món cremi a través teu

Una gran autora impregnada de desesperança “Per ser escriptor, només cal escriure. És clar que també passa que un no té res a dir. I, de vegades, quan un té alguna cosa a dir, no sap com dir-la”. Ho diu el...

Aquest llibre tracta d’una catàstrofe

Hi ha lectures que sempre més et saps de memòria “Vull que ho sàpigues des de la primera ratlla: aquest llibre tracta d’una catàstrofe”. Així comença una de les novel·les que, de petita, em van alimentar...

Vaig morir a Auschwitz i ningú ho veu

Les supervivents de l’horror s’expliquen vint anys després “No estic viva -revela la Mado a la Charlotte-. Observo els que sí que ho estan. Són fútils, ignorants. Segurament és així com s’ha de ser per...

Si es pot controlar, no és amor

La necessitat d’explicar en veu alta la pròpia història “La majoria de nosaltres només tenim una història per explicar. No vull dir que només ens passi això una vegada a la vida: ens passen mil coses que...

Escriure una novel·la en paper de vàter

Els presos polítics i la necessitat irresistible d’escriure Als anys seixanta, l’escriptor i activista Ngugi wa Thiong’o va llegir l’autobiografia de Kwame Nkrumah, un dels líders de la independència de...

Mostrar la bellesa del dolor humà

El professor frustrat i la redacció de l’alumne que mai parla Ho escric d’entrada perquè així ja queda dit: aneu a veure El chico de la última fila a la Sala Beckett. L’obra de Juan Mayorga és esplèndida,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >