Eva Piquer

Eva Piquer

Una malaltia anomenada família

A qui se li acut viure amb una mare amb càncer? “La història s’explica amb aquesta mena d’història clínica d’una malaltia mortal anomenada família. Morir-se de família”. Són paraules de Florencia del Campo...

Animals extingits i estereotips per extingir

Tothom està massa ocupat per fixar-se en el dinosaure Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era... però ningú s’ho creia, perquè els grans no el veien. Aquest podria ser el resum de Bolívar, del...

Un vici encara no condemnat

Les interioritats editorials interessen moltíssim a poca gent Jordi Herralde es defineix com un ionqui de l’edició i som molts els qui ens podríem definir com uns ionquis dels llibres d’Anagrama. D’aquí ve,...

Siguem immortals una estona cada dia

Buscar directament la felicitat és la manera de no trobar-la A la felicitat s’hi arriba de rebot. Ja ho va observar el filòsof i economista John Stuart Mill (1806-1873): “Només són feliços els qui tenen la...

El gran dilema de la humanitat

Una dona que no està ocupada criant fills és una amenaça “Em fa l’efecte que la vida m’observa, de braços plegats, esperant que tingui un fill”, diu la narradora del llibre Maternitat, de Sheila Heti...

Quan ‘femení’ deixi de ser un adjectiu ofensiu

Els homes s’entesten a explicar-nos coses que ja sabem Ser dona vol dir que els homes t’expliquin coses. N’hi ha que fins i tot intenten explicar-nos què és un embaràs, com d’agut és el dolor de la regla o...

Que el món cremi a través teu

Una gran autora impregnada de desesperança “Per ser escriptor, només cal escriure. És clar que també passa que un no té res a dir. I, de vegades, quan un té alguna cosa a dir, no sap com dir-la”. Ho diu el...

Aquest llibre tracta d’una catàstrofe

Hi ha lectures que sempre més et saps de memòria “Vull que ho sàpigues des de la primera ratlla: aquest llibre tracta d’una catàstrofe”. Així comença una de les novel·les que, de petita, em van alimentar...

Vaig morir a Auschwitz i ningú ho veu

Les supervivents de l’horror s’expliquen vint anys després “No estic viva -revela la Mado a la Charlotte-. Observo els que sí que ho estan. Són fútils, ignorants. Segurament és així com s’ha de ser per...

Si es pot controlar, no és amor

La necessitat d’explicar en veu alta la pròpia història “La majoria de nosaltres només tenim una història per explicar. No vull dir que només ens passi això una vegada a la vida: ens passen mil coses que...

Escriure una novel·la en paper de vàter

Els presos polítics i la necessitat irresistible d’escriure Als anys seixanta, l’escriptor i activista Ngugi wa Thiong’o va llegir l’autobiografia de Kwame Nkrumah, un dels líders de la independència de...

Mostrar la bellesa del dolor humà

El professor frustrat i la redacció de l’alumne que mai parla Ho escric d’entrada perquè així ja queda dit: aneu a veure El chico de la última fila a la Sala Beckett. L’obra de Juan Mayorga és esplèndida,...

Des(ordre) i aventura

Un caos aparent fet de paperassa, pols i balancins Joan Brossa tenia un estudi tan “desordenadament ordenat” -són paraules seves- com el de Josep Palau i Fabre: un d’aquells escenaris que fan les delícies...

Existeix un llibre si ningú el llegeix?

La monstruosa relació de dependència entre l’artista i el seu públic Tinc la sort de tenir la desgràcia de no haver llegit mai fins ara res d’Isak Dinesen (pseudònim de la baronessa Karen Blixen,...

I ho diré malament i serà veritat

L’aspirant a escriptor que ho llegia tot i no va arribar a fer el pas Aquestes festes m’he fet amiga d’un professor romanès que de jove alimentava la il·lusió de ser escriptor. “Si hagués volgut escriure...

La noia que ho va deixar tot per Salinger

La fosca relació d’un mite de 53 anys amb una estudiant de 18 “El que vull per a tu, noieta, és que escriguis sobre allò que realment estimis, i sobre res més, res de res. Ni concursos de bellesa ni festes...

Cuida’t, i si no pots, truca’m

Estimada zona de confort, no et vull perdre de vista Un alumne d’un taller d’escriptura m’agraeix que els hagi empès a sortir de la zona de confort i jo, que no tinc un mirall al davant, intueixo que dec...

Ciències contra lletres: la falsa dicotomia

Una polarització que no ens fa cap favor personal ni social Perdoneu, jo soc de lletres, diuen alguns per justificar una ignorància imperdonable en qüestions tècniques o científiques. I ja tenen excusa per...

És aquí entre nosaltres

La marea nazi es va convertir en norma entre intel·lectuals “Sovint es creu que la commoció dels jueus alemanys el 1933 s’explica pel fet que Hitler va prendre el poder. Però pel que fa a mi, i a la gent de...

Som amb els altres

Com sabem quines persones mereixen una atenció especial? L’avís diu el que diu, i el que diu és això: “És obligatori cedir aquests seients a persones que mereixen una atenció especial”. Els dibuixets ens...

Un èxtasi que no es pot ni descriure

La primera vegada que som conscients de ser qui som El record més important de Virginia Woolf, el que sostenia tots els altres, la situava al llit d’una habitació infantil, a la casa d’estiueig familiar de...

L’editorial trans on tothom voldria publicar

Insultar amb punteria i altres objectius del bon editor La llibreria barcelonina Casa Usher munta una xerrada amb els editors Jordi Herralde i Silvia Sesé, i la tribu anagramera (en la qual m’incloc, com a...

Escriu quan no puguis no fer-ho

Una existència miserable i una obra per donar al món “L’art, només l’art em pot sostenir. Ah, em semblava impossible deixar el món fins haver-li pogut donar tot el que sentia que estava cridat a escriure, i...

Faràs de mare amb dolor

L’obra més coneguda d’una pionera del feminisme al Japó “Ja havien passat quatre mesos des del dia de l’època de floració dels cirerers en què havia promès a l’Ohan que tornaríem a viure junts, i ni jo...

Quan cau la cuirassa contra el dolor

La farmaciola del suïcidi que potser ningú farà servir El neurocirurgià anglès Henry Marsh (Oxford, 1950) va ser un jove ingenu, valgui la redundància, que es prenia massa seriosament a si mateix i que...

El camí de tornada a la vida

Com sabem que els nostres morts descansen en pau? “No saps mai fins a quin punt creus en una cosa mentre la seva veritat o falsedat no esdevenen un assumpte de vida o mort -va escriure el britànic C.S....

La veritat no és ni pura ni simple

El problema seria escriure sense voler anar al fons “Com amb la resta d’aspectes de la narrativa, la clau per escriure bons diàlegs és la sinceritat. I si les paraules que poses en boca dels personatges et...

Em buido de tot i de mi mateixa

Viure és néixer, créixer, acumular, perdre i morir “La vida fins a mitjana edat és acumulació, després et fas gran i ho comences a perdre tot”. Ho diu l’escriptor anglès Hanif Kureishi en una roda de premsa...

Només sé que sé ben poc

Com més coses sabem, més coses sabem que no sabem Ho va dir Marina Garcés a la lliçó inaugural del curs acadèmic de la Universitat Politècnica de Catalunya: hauríem d’aprendre a relacionar-nos amb el que no...

No t’ho prenguis a la lleugera

Un llançament conjunt per reivindicar l’obra de Stephen King Tinc una conversa pendent amb els meus prejudicis. No tenen criteri (òbviament: per això són prejudicis). Resulta que un dels llibres de la meva...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >