Una sortida vergonyosa

Joan Carles I fuig d'Espanya seguint el llegat històric dels Borbons, que han caigut tradicionalment en desgràcia per la corrupció derivada de confondre la hisenda pública i la privada i per implicar-se partidistament en l'esfera política, tot plegat acompanyat d'entretinguts sainets amorosos. Tres ingredients que van portar Alfons XIII a l'exili i avui hi empenyen el seu net, Joan Carles I. El rei emèrit marxa d'Espanya per intentar allunyar-se, literalment, de la institució de la Corona i posar un tallafocs a Felip VI, però arriba tard. Ho fa vergonyosament, amb un comunicat en el qual parla "d'esdeveniments passats de la vida privada", com si el cobrament de cent milions de dòlars de l'Aràbia Saudita que no paguen impostos i que tenien el rei i la seva hereva com a beneficiaris pogués ser considerat un tema privat. “ Alirón, alirón, Alfonsito es un ladrón”, es cridava pel carrer el 14 d’abril del 1931 quan l’avi de Joan Carles sortia cap a Marsella. Vuitanta-nou anys més tard, Espanya està immersa en una gravíssima crisi institucional i econòmica quan el rei emèrit, l'home que representa el pacte de la Constitució del 78, fuig del país fustigat per les sospites de corrupció i per una amant sense vocació de boc expiatori assetjada pels serveis d'intel·ligència de l'Estat. Els fonaments del sistema polític espanyol estan corcats i només la legitimitat democràtica els podria restaurar. ¿Però qui pot imaginar un Borbó acceptant un referèndum?

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF