Una societat preocupada

Un dels grans empresaris del país, amb dècades de creació d'ocupació, companyia internacionalitzada i seu i pagament d'impostos a Catalunya, em transmet la seva profunda preocupació per la situació política i la inestabilitat econòmica que pugui generar. De fet, les dades asseguren que l'economia s'ha separat de la política, a la italiana, i creix sostingudament, però les decisions sobre inversions a mitjà i llarg termini poden resultar afectades si la incertesa s'allarga. El mateix dia, un grup de ciutadans em pregunten amb preocupació: "Què podem fer?" I l'endemà, el Paraninf de la Facultat de Medicina, al Clínic, s'omple de professionals de la salut, alguns d'ells eminents en els seus camps professionals, mobilitzats "per la democràcia". És evident que la situació és greu, i no n'hi ha prou que els polítics demanin "confiança" ni tampoc n'hi ha prou brandant amargament la gravetat dels greuges per enraonat i just que sigui. El país té grans empresaris, un teixit fort de la societat civil, "voluntat de ser" —en paraules de Vicens Vives—, esperit pacífic. Aquests son els instruments i només aquests ens trauran de l'atzucac actual. Eixamplar la base democràtica, responsabilitat individual, civisme i un pas endavant dels que són capaços de teixir complicitats i servir amb sentit del deure. El país no pot estar sense govern i el missatge polític necessita més gruix que l'apel·lació a la confiança.