Sí, però...

Les cinc hores de reunió del gabinet britànic van acabar amb el lacònic anunci d'un acord amb la UE sobre les condicions del Brexit. Theresa May apareixia sola, en un escenari fosc davant del 10 de Downing Street, i anunciava l'aprovació "col·lectiva" del seu gabinet del pacte tancat amb Brussel·les. Però la primera ministra deixava entreveure també que el cost de l'acord serà el seu cap servit en safata als seus distingits correligionaris. Ho feia amb flegma britànica anunciant que "venen dies difícils", però la remor de la traïció era la de les grans ocasions, la que acompanya el motí quan a Westminster es preparen per acabar amb el primer ministre. Aquest dimecres May feia cara de l'última Thatcher, assassinada políticament des del seu gabinet, entre amenaces de dimissions en cadena i la "imminent" presentació d'una moció de censura. La primera ministra va parlar d'un minuciós i apassionat debat i de l'alternativa d'arribar al límit del 25 de novembre sense cap acord, un escenari de vertigen per a bona part de l'economia britànica.

Amb l'acord anunciat en solitari, la política britànica guanya temps. De fet, l'aprovació de l'acord del Brexit que entraria en vigor el 29 de març evitaria el caos del no acord i obriria un període de transició de 20 mesos que permet la negociació de les condicions fins a l'últim moment. May ha evitat la pitjor de les opcions per al Regne Unit i també per a una Europa afeblida, però com ella mateixa reconeix "venen dies difícils" per a tots.