Perilloses contradiccions

Gaziel concloïa que els catalans no sabem fer política i també en això tenia raó. Quan Catalunya necessita el lideratge més fort, més intel·ligent i més valent, els nostres polítics s'enreden en les seves pròpies contradiccions, incapaços de resoldre-les. El pitjor enemic del sobiranisme és la violència, que no només pot desactivar la majoria ciutadana i electoral, sinó que també eliminaria la transversalitat i posaria en risc, no només l'economia, sinó també la imatge del país i qualsevol simpatia internacional. Quan els esdeveniments s'acceleren no és moment de dubtes i a Catalunya cal lamentar i denunciar un desbordament que si porta el terreny de joc a la violència està clar que la partida la guanyarà l'Estat a través dels Mossos i de qui calgui. La violència no només és un instrument equivocat si no perdedor i que traeix l'esperit dels líders civils i polítics condemnats a llargues penes de presó aquesta mateixa setmana. A qui li serveix la violència? Als que desitgen una simple guspira per aplicar el 155 i arrasar les institucions i a aquells que consideren que el caos és una drecera. De dreceres, en la complexitat política, no n'hi ha. Potser quan se n'adonin ja serà massa tard per al sobiranisme i per al conjunt de la societat catalana. Passen les hores i els silencis són tan interessants com les paraules.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF