20/01/2017

Les paraules importen

1 min

La primera paraula que va pronunciar Obama en el seu discurs inaugural el 20 de gener del 2009 va ser “humilitat”. Era l’esperit amb què deia que encarava la responsabilitat encarregada, sentint-se hereu dels molts sacrificis que havien mantingut els ideals fundacionals dels Estats Units. Les primeres paraules del president Trump han tingut un altre esperit, demostrant que veritablement s’havia escrit ell mateix el discurs. Lluny del to presidencial i èpic dels habituals inicis de legislatura, ha mantingut un to més proper a la realitat televisiva i el combat de campanya que al to presidencial que pretén inspirar una nova època.

L’estil de Trump és rude i directe. El mateix to que li ha permès connectar amb la realitat de l’Amèrica enfadada que ha sortit empobrida de la crisi, que veu Washington en mans de les elits i necessita combatre la percepció de declivi. Abandonat el mètode inspirador utilitzat per 44 presidents, Trump va prometre fer Amèrica gran i va orientar la sortida de la crisi: “Compra producte americà i contracta americans”. El proteccionisme comercial va anar seguit d’una apel·lació a la protecció dels militars i de Déu, amb unes gotes de patriotisme i l’esment a la prioritat nacional (les mateixes paraules que el Front Nacional). El regust del discurs va ser d’antipolítica, imprevisibilitat i victòria de l’emoció sobre la racionalitat. Els valors americans que van il·luminar la Constitució de 1787 i el món lliure poden haver mort d’oportunisme.

stats