Mentre llegeixes això

Ja no ocupen les portades dels diaris ni obren els sumaris dels informatius de la televisió, però continuen pujant a fràgils embarcacions amb l’esperança de sobreviure als pirates, als traficants de persones, als delinqüents del camí, als guardacostes que pretenen interrompre el viatge i tornar-los enrere. Són els refugiats que decideixen abandonar la misèria i la guerra per llançar-se al mar buscant una oportunitat. Ahir el vaixell d’Open Arms, que tossudament manté l’operatiu en aigües del Mediterrani, va rescatar del mar més de dues-centes persones de dues embarcacions. Una portava vuit hores de travessa i començava a omplir-se d’aigua. A l’altra hi viatjaven desenes d’adults i set nens. La feina d’Open Arms va en direcció contrària al populisme que s’estén per Europa. Com deia Michel Rocard als anys 80, “no podem acollir tota la misèria del món”, però tampoc podem oblidar-nos de la condició humana, de quan els nostres avis van emprendre els camins cap al nord fugint de la guerra. Europa té capacitat de rebre immigrants, però per a això necessita polítics valents que afrontin les dificultats de fer-ho i no caiguin en el populisme. No podem acollir tota la misèria, però estem obligats a mirar-la als ulls i respondre. Mentre llegeixes això, Cristina Mas i Xavier Bertral continuen al mar amb els equips de rescat. Ells són els testimonis avui, els nostres ulls enmig d’un mar nostre que s’ha convertit en una immensa tomba d’aigua.