05/10/2019

La gestió de la incertesa

3 min
La gestió de la incertesa

Diuen que els moments durs fan persones fortes, repeteix com un mantra algú que observa atentament i amb inquietud la realitat i escolta alguns dels principals protagonistes en privat. El país tornarà a viure ben aviat dies de tensió amb la publicació de la sentència, que posaran a prova la fermesa del sobiranisme, la convivència, la capacitat de lideratge a Catalunya i Espanya i la maduresa del sistema polític en conjunt. Veurem la tensió de totes les costures del nostre vestit democràtic col·lectiu amb la més que previsible multitudinària expressió d’una indignació genuïna que l’Estat prefereix interpretar com un atemptat i no com l’expressió d’un dret polític fonamental. Tothom estarà confrontat a la seva responsabilitat i a la seva capacitat i no venen dies fàcils perquè l’emocionalitat tornarà a dominar el país i s’adiu malament amb la política a llarg termini.

L’opinió pública serà cridada a la protesta per les associacions civils, els partits i les institucions. Malgrat que fonts pròximes a les forces de seguretat catalanes i espanyoles parlen d’un “refredament” de la societat, saben que seran milers els que respondran a la crida a la solidaritat amb els presos. Serà una prova de foc per als Mossos d’Esquadra, que asseguren que “compliran la llei i defensaran Catalunya defensant el cos dels intents d’ingerències polítiques”. Després de l’1-O i la declaració del major Trapero en el judici, diuen que el cos dels Mossos “ha après la lliçó” i els preocupa que les grapes de la intervenció de l’Estat han estat i encara són molt a prop. Diverses fonts afirmen que el conseller d’Interior va “travessar el Rubicó” quan al desembre va defensar l’actuació del cos en sentit contrari al president Torra, que li demanava des d’Eslovènia “canvis immediats” i censurava una actuació de repressió dels CDR que al cos consideraven “impecable”.

Els últims canvis a la conselleria d’Interior són l’expressió del fort desgast intern, de la dificultat de garantir drets i llibertats sense posar en risc les pròpies competències i dels equilibris polítics amb el president i el seu discurs.

La capacitat de lideratge a Catalunya està avui atomitzada i debilitada. A més, el govern del PSOE vol evitar accions que compactin el sobiranisme com ho va fer la repressió de l’1-O. Per això, els Mossos seran en la primera línia de control de la situació i seran els responsables de la seguretat al país. Ningú no preveu actes de violència, però tampoc ningú no descarta la possibilitat d’una provocació, un sabotatge amb falsa bandera, ni es pot comprometre cegament amb el comportament individual de milions de persones.

Líders cívics i polítics admeten que caldrà gestionar la incertesa de la resposta i serà la mida de la reacció ciutadana la que indicarà quina força donarà aquest capítol al Procés. Del que ja no parla ningú és de la sentència com d’un momentum entès com una conclusió sinó d’un nou capítol més per al qual tots els actors es preparen reordenant les files. Anem, i no és el pitjor dels escenaris, cap a la cronificació del conflicte.

Els nous lideratges dels partits i les entitats confien en el carrer per a una demostració de força que no es desbordi però que sigui tan massiva que obligui l’Estat a dialogar. La dificultat és evident i el perill també. L’escenari electoral a Espanya està prefigurant un govern de coalició del PSOE amb Ciutadans o un Pedro Sánchez a la Moncloa amb l’aquiescència del PP. Primer va ser Núñez Feijóo qui ho va apuntar i ara han sigut Felipe González i Mariano Rajoy els que han apostat obertament per una gran coalició que entomi els grans pactes d’estat, i això, en el cas de Catalunya, passa per convertir-la en una província.

L’anonimat del Tsunami Democràtic i la permeabilitat dels CDR per la seva mateixa naturalesa oberta deixen en mans dels presos el lideratge moral que sigui capaç o intenti modular l’acció del carrer.

En aquest context la pregunta és quina resposta demanarà el president Torra, que quan va arribar al Palau de la Generalitat deia que el seu risc era quedar atrapat en els símbols. Es preveuen marxes i manifestacions i es treballa en una resposta institucional que es vol que sigui majoritària i transversal contra la repressió. Amb la sentència es perfilarà el futur dels presos i es dibuixarà també l’estratègia de l’Estat amb els exiliats. Com diu un dels presos polítics: “L’exili és pitjor que la presó perquè no té compte enrere”. Amb la sentència es dona per fet que s’intentarà una nova extradició de Carles Puigdemont.

stats