L'APUNT

Degradant, senyories

Hi ha sentències que són més que una decisió judicial per la naturalesa dels fets tractats i la desconnexió amb els temps. Per la inquietud social que provoca el delicte i per la gravetat dels fets, la decisió de la magistratura pot ser edificant i connectar amb el progrés o pot enfonsar les arrels en una ideologia reaccionària i profundament injusta. Després del judici a l'autodenominada Manada i de veure com la sentència té en compte el delicte d'abús sexual i no el d'agressió sexual, el sentiment d'humiliació és profund per a moltes persones. No només per a la víctima de les cinc bèsties que la van penetrar analment, vaginalment i bucalment sinó també per a milions de dones a les quals se'ls ve a dir que si no es posen doblement en risc i es resisteixen violentament a una agressió de cinc homes en la foscor d'un portal mentre les graven en vídeo quan són vexades i violades no se les creuran. La percepció que els fets provats no són constitutius de violència només es pot comprendre des d'una visió del masclisme més ranci que veu les dones com un objecte sexual passiu. ¿No poden entendre que el terror paralitza?, ¿que la víctima no va tancar els ulls per plaer sinó per intentar fugir d'ells? La sentència és degradant i vexatòria. Les dones tenen dret a anar tranquil·les pel carrer, a no ser heroïnes i no tenir por dels homes. De fet, també els homes tenen dret a no ser considerats sospitosos, trencant amb els tòpics.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF