22/01/2019

La violència no pot sortir a compte

1 min

Un arquitecte honest, dels que no van especular, es pregunta amargament en veu alta què hauria d’haver fet el seu gremi quan es van liberalitzar els honoraris en el sector o quan la crisi econòmica els va arrasar. L’arquitecte podria ser també un treballador del tèxtil o de qualsevol empresa analògica que la tecnologia digital ha superat els últims anys. L’intent del govern de regular precipitadament i sense negociació suficient un dels conflictes més endimoniats, el del taxi i les plataformes Uber i Cabify, ha fet un gir després que els taxistes hagin convertit Barcelona en ostatge almenys durant cinc dies, en què han acceptat i protagonitzat actes intolerables de violència i amenaça. Les noves condicions del decret llei preveuen que els vehicles VTC s’hagin de contractar amb una antelació de 15 minuts -de fet, una hora quan ho reguli l’AMB- i en prohibeix la geolocalització i l’estacionament al carrer. Uber i Cabify hi han respost dient que abandonaran Barcelona. Aquest tema mereixia negociació prèvia amb les parts i humilitat política. Les llicències dels taxistes han de garantir el seu dret a treballar i les VTC han de pagar impostos com la resta de treballadors i empreses. El seu model tampoc no és infal·lible i les VTC deixen de ser competitives per als ciutadans quan la gran demanda dispara els seus preus. Els clients havien de poder triar, però avui no està clar que la proposta satisfaci els taxistes, ni les VTC, ni els barcelonins i visitants que preferien les plataformes de transport.

stats