Manual d'urbanitat urgent

La sessió de constitució del Congrés de Diputats ha demostrat un cop més el nivell del vol gallinaci d'un gruix important de ses senyories. Ha quedat clar que al kit de benvinguda al qual tenen accés els parlamentaris, a més d'un telèfon i una tauleta per facilitar la seva feina, s'hi hauria d'afegir un manual de bones maneres de nivell elemental. Un sol dia d'exercici dels drets polítics dels presos independentistes ha convertit l'habitual menyspreu per les idees i els milions de vots ciutadans que representen, en còlera i mal dissimulada intolerància. Els crits i cops de peu per ofegar la veu dels diputats van representar en tota la seva magnitud la dificultat de la dreta espanyola per respectar la democràcia i la veu del dissident.

Albert Rivera, a qui ara comencen a conèixer en els cenacles madrilenys, no va dubtar a estripar les regles parlamentàries per convertir-se en l'antagonista oficial dels representants independentistes escollits democràticament. Confonent determinació amb fanatisme va acompanyar la retòrica habitual d'"humiliació", "insult", "vergonya" o "frau de llei" contra càrrecs democràticament electes, competint en maneres i verb inflamat amb la ultradreta. Tampoc no va quedar-se curt Rafael Hernando al Senat amb el "¡Que se joda!" dedicat a Raül Romeva. Caldrà molt d'esforç perquè d'aquesta legislatura en surti alguna cosa més que crispació. De moment, ha quedat clar com enerva a la dreta, ja sigui la covarda o la temerària, la força dels vots.