Ets limitat i no ho saps
Immersos en aquesta situació tan densa que vivim –en què els drames de tantes persones es barregen amb el confinament i el naufragi econòmic–, passen els dies i es van prenent decisions que afecten els ciutadans amb un model de gestió política de la crisi que traspua vicis secularment arrelats.
– El govern espanyol militaritza la comunicació de crisi per tenir un escut patriòtic contra una dreta amb nul sentit d'estat i disposada a no desaprofitar cap ocasió per actuar amb la mesquinesa del curt termini. Per què no trencar les cames a l'adversari quan gestiona una pandèmia i la pitjor crisi econòmica des de la Guerra Civil?
– La cacofonia substitueix la informació i els missatges queden en mans de guàrdies civils esforçats que han d'apel·lar al currículum per demanar clemència en comptes d'estar sòlidament ancorats en l'autoritat moral de l'expertesa.
– Els mitjans de comunicació públics s'ocupen, gairebé s'expropien, amb llargues rodes de premsa en què es confon la retòrica amb la informació i polítics sense experiència en el camp que representen han de defensar decisions complexes.
– La centralització menysté els avantatges d'un Estat complex, ignorant no ja la molt constitucional descentralització autonòmica, sinó el model alemany o qualsevol cooperació.
– Les decisions es prenen des del convenciment que els ciutadans (repartidors o físiques nuclears) són irresponsables, limitats. Individus incapaços de decidir si es posen en risc a ells o als seus propis fills. I que cal un confinament model gulag, fins que el ridícul és planetari i cal rectificar.
