Crisi de legitimitat

Donald Trump ha demostrat que no és una anècdota en la història política nord-americana, i els resultats electorals han avalat la seva capacitat de representar, en gran mesura, un país enrabiat. Després de quatre anys de govern caòtic, Donald Trump ha perdut les eleccions pels pèls i ha demostrat que no és una anomalia sinó el catalitzador de dues idees enfrontades del país, d'una divisió profunda sobre la concepció de què són els EUA en temps hostils d'incertesa econòmica, de pandèmia i de crisi d'identitat col·lectiva. L'estabilitat social del país dependrà els pròxims dies de com decideixi encarar els resultats i de quina mobilització demani als seus seguidors. De moment, no es pot confiar en una acceptació noble de la derrota, perquè porta mesos treballant la narrativa del frau electoral sense cap evidència. El president del caos es mou còmode en la bronca, i el seu estil, més propi d'un casino de Las Vegas que de la Casa Blanca, augura una forta resistència i una batalla legal que obligui a recomptar una part dels vots. L'extemporània personalitat de Trump és avui una bomba de rellotgeria contra la legitimitat institucional i del sistema. Seran dies d'incertesa política i social abans no es concedeixi la victòria -si les dades l'acaben atorgant, com ara sembla- al presidenciable demòcrata, que sense un gran carisma però amb sentit comú pot començar una difícil feina de reconstrucció. Biden ha guanyat les eleccions, però Trump no li reconeixerà d'entrada la legitimitat.