Conjectures contra Trapero
Cal llegir la sentència que absol el major dels Mossos d'Esquadra i la plana major del cos per entendre la garrotada que significa per als que van construir l'acusació i preguntar-se com repararan el dany d'una causa plena de "conjectures i hipòtesis", en paraules dels jutges, contra Trapero, Laplana, Soler i Puig. Des de la primera a l'última pàgina, els magistrats desautoritzen l'acusació, que consideren basada en "dades que no es corresponen amb la realitat" i en testimonis que expressen "percepcions que no aporten cap valor a les proves de càrrec"; i contemplen les diferències de criteri de Trapero i De los Cobos des de la perspectiva que "discrepar no es incomplir".
La sentència entén que els Mossos d'Esquadra tenen un model policial diferent, "un model de control de les mobilitzacions socials que propiciava la negociació i el diàleg i situava l'ús de la força com a últim recurs". I afegeix que "la prudència davant d'una situació tan extraordinària [...] no pot ser considerada com una cooperació" amb el delicte. En una crítica a l'actuació policial de l'1-O, la sentència considera que s'hauria de discutir quina hauria estat l'actuació més raonable "davant la possible causa de danys irreparables i desproporcionats". La diferència entre la sentència de l'Audiència Nacional i el vot particular d'Espejel o la sentència del Tribunal Suprem és tan gran i irreconciliable com la de les dues Espanyes que s'exhibien al Congrés.
