Absències (i presències)
Potser et fas gran quan entens que tothom és fràgil i que si no ho és -ja sigui un jove estúpid o un vell idiota, com diu el poeta- vol dir que viu en la inòpia. Aleshores arriba Nadal i veus que hi ha hagut anys exultants d’infantesa on tot era a lloc seguits per un descobriment vital més o menys lent de l’absència. Segons el recorregut de cadascú, l’absència és més o menys intensa i més o menys tardana, però arriba sempre disposada a deixar-nos l’estómac buit i la mirada entelada. De pèrdues capaces de deixar-nos en el desemparament tots en tenim alguna, i el que fa la diferència és el capital d’alegria amb què l’aconseguim combatre, perquè l’alegria es conquereix des del dolor i està feta de voluntat.
Nadal és la prova del nou de l’alegria perquè tot ens porta a fer balanç d’absències i presències. A aquells a qui avui pesin més les presències, els desitjo que congelin el temps i guardin sensacions i olors en pots d’un magatzem d’emocions al qual puguin recórrer i que puguin anar omplint durant molts anys. D’altres avui faran el cor fort i amb esforç se centraran en les presències per no ofegar-se, i la seva saviesa serà sentir el camp magnètic del forat negre sense caure-hi.
El meu amic L. viurà el primer Nadal sense el seu pare. Encara no l’havia matat i s’ha mort quan encara ocupava el centre de la seva vida, del seu món familiar, laboral, quan encara il·luminava els límits dels seus somnis. Avui s’esforçarà a fer riure la família i no plorarà perquè no contenir els sentiments no fa per ell. La meva amiga E. passarà el primer Nadal separada després de 25 anys i ha decidit no parar taula. Les copes, la vaixella, les estovalles de fil es van perdre amb la casa; amb els fills es trobaran en un restaurant. Encara no ha decidit si no cuinar durant dies i exigir-se la perfecció és una pèrdua o una troballa.
L’A. no tornarà a casa per Nadal. Estudia en un poble gèlid a uns quants milers de quilòmetres i unes quantes hores de diferència horària. Ella serà l’absència de la seva mare, que no ha decorat l’arbre ni ha tret el pessebre per evitar descobrir sola quants braços de pastors de fang i quantes ales d’àngel s’han perdut aquest any entre el paper bola.
La J. no ha desaparegut, però la seva ment es va esborrant a poc a poc. Els seus amors són presències intermitents i comencen a no tenir cara, però sap que existeixen com una categoria de fills, germans, pares que es confonen entre ells i amb la vida i la mort. Sovint no reconeix on és, i quan això passa només la rescaten de l’oblit les fotografies del que va ser la vida quotidiana... i les plantes. El moment fugaç de connexió serà la felicitat dels qui l’envolten.
El fill de la S. no hi serà perquè lluita contra el desig de fugir, d’extraviar-se mentre els seus pares intenten connectar-lo desesperadament amb l’alegria de viure que només ell sabrà conquerir.
El meu amic J. viurà un altre Nadal a la presó i els seus fills continuaran creixent.
A les residències d’avis, alguns d’ells s’hi quedaran també a dinar avui i les noies del torn faran el que podran. Potser posaran música i riuran mentre els aixafen la medicació perquè se la mengin amb la gelatina. Acostumades a fer torns de nits, festius i guàrdies diverses, saben perfectament que la tradició s’adapta a les lliurances. I que perd solemnitat.
A l’S. li han matat el gos. Així d’idiota. Estranyat, es pregunta qui pot tenir una ànima tan mesquina. Però com que el món no s’acaba, a casa hi ha instal·lat un gat amic del gat que ja hi era i que, com ell, tampoc no sembla entendre per què ha desaparegut el gos.
El dia de Nadal la memòria pesa més que la resta de dies del calendari. Per això, malgrat grans i petites absències, la majoria pararà una taula, cuinarà, anirà a recollir les perdius o farcirà un pollastre, procurarà que no es trenquin els galets, les àvies hauran anat a la perruqueria i s’escoltaran versos i nadales, les criatures xisclaran i es brindarà pel futur, per la salut, pels que vindran, pels que acaben d’arribar i pels que ja hi eren.
Els que van marxar ens han deixat un mandat inexcusable, el mandat de buscar la bellesa, l’energia, somiar en el futur dels nostres fills, disfrutar de la música, d’aquell plat que té gust i olor de moment feliç, del vi que podem compartir, dels llibres, dels paisatges, dels viatges, de les pel·lícules, de les paraules, dels cossos, dels camins recorreguts i dels mapes per explorar. Pels absents i pels presents, amb l’alegria que els devem. Bon Nadal.
