La diplomàcia del tuit
A través d'un missatge a Twitter, Donald Trump ha tornat a anunciar la imminència d'un atac a Síria en represàlia pel que es considera, gairebé amb seguretat, la utilització d'armament químic contra la població civil de l'enclavament rebel de Duma, a l'est de Damasc. Trump va amenaçar amb una acció militar contra el règim sirià amb la seva prosa habitual de 'saloon' i va advertir que les relacions bilaterals amb Rússia són pitjors que durant la Guerra Freda. La incontinència de Trump dinamita les regles de la diplomàcia internacional de les últimes dècades, però no treu arguments a la necessitat d'aturar la banalització de l'ús d'armament químic per part de l'exèrcit de Baixar al-Assad i d'aturar l'enfortiment del triangle de Síria amb Rússia i l'Iran. La inconsistència i el replegament han fet que les amenaces dels EUA i Europa tinguin cada cop menys credibilitat. L'OTAN no ha pogut controlar el seu soci turc al Kurdistan sirià, els europeus vacil·len i Trump és imprevisible. De fet, la setmana passada havia anunciat, també en un tuit, que "els EUA sortirien de Síria ben aviat". Trump és un inconsistent i la seva política és erràtica, però Europa continua fiant la seva acció internacional al lideratge nord-americà. A Síria han mort mig milió de persones i la meitat de la població ha fugit. La principal causa de mort no ha sigut l'armament químic, però permetre que es normalitzi seria una catàstrofe.
