Un diari ple de nens

Un cop a l’any la redacció del diari s’omple de nens dibuixant. No és habitual que la sala de reunions estigui plena de criatures, però les hores passen amb una naturalitat sorprenent i el diari es torna a convertir en una petita obra d’art. Ells no han fet mai d’il·lustradors de notícies, nosaltres hem de tancar el diari a l’hora. En un silenci enfeinat, tothom es concentra per fer la seva part al màxim de bé. L’Unax ha de dibuixar un actor que fa d’espia; la Irene, medicaments per a un breu; la Laia, un mariner, i el pinta amb una meravellosa caixa de colors que transporta com un tresor. L’Agustín dibuixa un braç de jutge i l’Angèlica s’atreveix amb el Parlament. La Noa pinta un micròfon i la Ruth una manifestació que costa hores omplir de gent. La desena d’escoles que han vingut a la redacció havien participat abans en el primer concurs de microrelats sobre la convivència. A les escoles no es pot ignorar la realitat que ens envolta ni tractar els nens com si habitessin un món senzill. És important reflexionar, parlar, exposar punts de vista diversos, donar claus per conviure en la diferència i convertir-la en una riquesa. La complexitat del món s’experimenta ben aviat a les aules, i expressar i aprendre valors no té res a veure amb l’adoctrinament. Els professors són els grans aliats per a la construcció d’un món millor que necessita personetes sàvies, però també tolerants i amb pensament crític. És a les aules on s’ha d’aprendre a perdre la por a pensar i a parlar, i on comença de debò l’aventura de viure.