Qui dia passa...

...any empeny o aquí paz y después gloria. Aquesta és l'estratègia política i mediàtica dominant per superar la crisi institucional que ha obert la sortida de Joan Carles I d'Espanya, fugint de les conseqüències de la causa oberta per la Fiscalia suïssa per blanqueig de diners. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'escuda en el fet que "es jutgen persones i no institucions" i en el "secret" dels seus despatxos amb el rei per donar el tema per tancat i no explicar a l'opinió pública ni com s'ha pactat la sortida de l'emèrit, ni on és, ni com es pagarà la seva seguretat ni com es garantirà la seva presència davant la justícia. Per descomptat, Sánchez considera "plenament vigent el pacte constitucional" i tan contents cap a la platja, que el curs ha sigut cansat i ja és agost. La caiguda de l'excap de l'Estat és fàcil que es tanqui en fals, amb Unides Podem públicament en fora de joc i un tancament de files dels partits de l'establishment per garantir la continuïtat dels temps. El rei ha fet una tournée preventiva per províncies que li permet un perfil baix, i l'agost i la pandèmia poden ajudar a desactivar l'opinió pública, però la situació econòmica i el mal humor per la fugida monàrquica poden portar a una reacció de les que fan època. La història d'Espanya ensenya que l'aversió a la reforma i la manca de rendiment de comptes acostuma a portar al límit l'expressió popular del descontentament. 

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF