Un aire espès
Falten pocs dies per al 21-D i la pregunta és si els resultats electorals ens permetran fer un pas endavant o ens enfonsarem una mica més en la incertesa i l’arbitrarietat política i judicial. Vivim envoltats d’un aire espès que no sabem del cert si aconseguirem esvair. El comportament dels partits és d’enrocament de les posicions, per una banda, i de lluita per la supervivència, per l’altra. Tots esperen un miracle electoral que obri un nou escenari, però el comportament dels ciutadans és a hores d’ara difícil de preveure i les tendències de les enquestes auguren empats múltiples i dificultats per formar govern. Paradoxalment, enmig del soroll de la campanya, el silenci és la resposta a moltes de les preguntes veritablement importants que podrien ajudar els electors a prendre decisions activament sobre el futur del país. L’oferta d’uns i altres és una apel·lació al vot emocional i hi ha manca de respostes als dos blocs ideològics, però cal deixar ben clar que la responsabilitat de la situació no és simètrica. El bloc unionista manté silencis inquietants sobre l’aixecament de l’article 155 i no és clar que el resultat democràtic s’accepti i garanteixi la reversibilitat de les mesures que han laminat l’autonomia financera convertint la Generalitat en una gestoria. L’ambient és dens, i és que resulta inquietant que el PP s’atorgui el suposat mèrit d’escapçar l’independentisme posant-lo a la presó i pervertint una mica més la separació de poders. El fet és que dilatar l’alliberament dels presos polítics fins després del 21-D és injust, democràticament lamentable i condiciona la igualtat de drets en campanya. ¿Es podia imaginar a l’eurozona el manteniment en presó preventiva de quatre polítics per les seves idees? Doncs hi són.
Èxit de Cs?
L’atomització del bloc independentista pot afavorir la victòria electoral de Ciutadans. Malgrat els esforços del PP és la revelació de l’unionisme perquè ha aglutinat el vot i la percepció d’estabilitat amb la qual una part de la societat associa el 155. Aquest projecte de laboratori nascut fa catorze anys com una reacció al nacionalisme pujolista tradicional s’ha afermat anant en contra de l’ús del català i del catalanisme. Està propulsat financerament per l’Íbex-35 i mediàticament per la dreta aznarista contrària a Rajoy. La tradició política immobilista i caciquil del PP ha afavorit la seva irrellevància actual a Catalunya i ha impulsat l’enlairament de Ciutadans. Sense noves propostes ni reflexió de tots els actors serà molt difícil que s’obri una nova etapa que acabi amb l’enquistament actual.
L’objectiu dels dos blocs és més que mai vèncer, i el programa és menys rellevant que mai. És una qüestió de supervivència. En el cas dels sobiranistes, el programa es ressent del xoc del 27 d’octubre, el buit dels dies posteriors i l’andanada judicial que va culminar amb mig Govern a Bèlgica i l’altre mig a la presó. El bloc sobiranista confia bàsicament en una resposta positiva dels milers de persones a Catalunya que estan sòlidament implicades en el Procés i que són sensibles a l’alliberament i retorn dels seus representants. Confia en els ciutadans que van comprar, pagar i portar les urnes als col·legis electorals, que hi van anar a votar i que ara substitueixen els llaços grocs que els Mossos s’entretenen a retirar per paperets on hi ha escrit que allà hi havia un llaç groc. Els mateixos ciutadans que han fet entrar en crisi el sistema polític espanyol davant l’astorament i la negació de bona part de la vella política.
Es viuen dies que el tòpic definiria com de calma tensa. La incapacitat de diàleg continua sent manifesta i algunes llistes estan plenes de zombis. Tots els actors estan obligats a reformular les seves posicions si es vol trobar una solució estable a l’actual conflicte. L’Espanya política no percep que està en un final de règim. Tardarà més o menys, però la vella política també va ser incapaç de veure els canvis que li van caure al damunt als anys 30. Eren polítics zombis i no van voler veure que la societat havia canviat.
El retaule del 21-D
La portada d’avui la dediquem a la Junta Electoral Central i a tots els periodistes, dibuixants, humoristes, artistes i companys de la CCMA sobre els quals ha posat la lupa. En un ambient tan dens i tan injust reivindiquem la llibertat d’expressió i la nostra professionalitat. En moments densos continuarem informant i rient de la política, de nosaltres mateixos i d’aquells que estan tan segurs que tenen una connexió amb la veritat absoluta. A falta de fotografia conjunta dels candidats, amb Carles Puigdemont a Bèlgica i Oriol Junqueras empresonat, amb Jordi Cuixart també engarjolat i Jordi Sànchez represaliat per dirigir-se als seus en un míting des de la reclusió, hem optat per encomanar-nos al gran Fontdevila. Ell ha dibuixat aquest retaule amb els protagonistes de les eleccions més insòlites i injustes des del restabliment de la democràcia.
