L’APUNT

Tres eleccions i quants funerals?

De sobte ahir Rajoy es va despertar. Potser després d’un somni intranquil, com el protagonista de Kafka, però sense rastre de metamorfosi. Rajoy va continuar sent el mateix comerciant. Una mica de vigor parlamentari, fina ironia, però els mateixos arguments per pressionar el PSOE acusant-lo d’antipatriota si no li permet formar govern.

La pressió no va funcionar en primera votació i Sánchez manté la posició mentre el líder del PP es pren la seva pròpia medecina. La investidura no sembla que es pugui desbloquejar en la segona votació, que es farà divendres, i la pressió sobre Pedro Sánchez encara s’intensificarà. Sánchez pot ser forçat pels seus a canviar d’actitud i el PNB pot acabar exercint el seu llegendari pragmatisme després de les eleccions basques, però el PP encara estaria a un escó de formar un govern crònicament dèbil. A hores d’ara som més a prop d’unes terceres eleccions.

Deu hores de debat parlamentari es poden resumir en una frase: bloqueig estructural de la política espanyola. L’Estat continua sense afrontar la qüestió catalana. El pacte constitucional està mort des de la sentència de l’Estatut i no hi pot haver govern estable sense afrontar l’abast del trencament actual.

Els polítics obliden sovint que no importa el que vulguin dir sinó el que la gent entén. A finals d’agost, després de dues eleccions i dos intents d’investidura, hauran fracassat Sánchez, Rajoy i Rivera. Què més necessiten per veure l’abast del problema?

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF