La intensitat de les emocions

Ni la intensitat de les emocions garanteix assolir els objectius, ni tenir raó significa que el contrincant polític te la doni. Això és el que l'entorn del president Torra semblava haver oblidat amb l'anunci d'un ultimàtum al PSOE que no va sostenir ni vint-i-quatre hores i va deixar en evidència les divergències dins del Govern i del mateix JxCat. Finalment, el debat de política general es tancarà amb unes propostes de resolució demanant un referèndum sense marcar dates límit, impossibles de complir en les condicions actuals. El tortuós camí dels últims anys no convertirà els sobiranistes en constitucionalistes, però exigeix fer una lectura lúcida de la capacitat d'assolir els objectius polítics i explicar clarament quin és el mètode i què passa l'endemà per evitar que les experiències del 10 i del 27 d'octubre siguin estèrils. La situació dels presos condiciona l'acció política, però si cal escoltar-los potser val la pena rellegir l'entrevista de Jordi Cuixart de diumenge a l'ARA demanant unitat i que no es facin passes en fals. El president Torra, home de lletres com els seus més estrets col·laboradors, hauria d'acceptar que el moment convida més a la prosa que a la poesia i posa els pèls de punta llegir Gaziel i les seves amargues meditacions sobre la incapacitat de fer política dels catalans. Torra va demanar als diputats independentistes anar a l'una, oblidant que la investidura fallida de Jordi Turull ja va demostrar els límits de l'acció unitària de la majoria amb la CUP.