Resistents

Diada per prendre la temperatura al carrer. La vigília gairebé cinc-centes mil persones estan inscrites per anar a la manifestació d'aquest Onze de Setembre. S'hi han inscrit malgrat que la situació política és incerta i, precisament, perquè la situació política és incerta. Es tracta d'un pas d'afirmació i de resistència col·lectiva que cadascú justificarà per una raó diferent: ja sigui el suport als presos polítics, als exiliats, la determinació per la independència o simplement per defensar el dret i la raó de ser. Moltes raons convergiran en un acte de tossuda perseverança, de resistència. Però la Diada no arriba en un ambient democràtic sa sinó a l'espera d'un judici que domina la situació política i la condiciona completament. Condiciona les perspectives de remota obertura d'un diàleg valent per part del govern espanyol i condiciona també el relat del president de la Generalitat, que ha adoptat un to de líder d'un moviment popular amb mirada als llibres d'història. Els ciutadans que han portat el sobiranisme fins aquí hi seran malgrat tot. Però observant la diferència de discursos dels principals líders entre la presó, l'exili i el Govern, conscients dels equilibris entre l'anàlisi crua i realista de la situació i el balanç de forces. El moment és de dispersió i potser de desànim, però està condicionat per la necessitat de plantar cara a unes causes construïdes amb creativitat jurídica per l'Estat profund.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF