...i Rajoy va desaparèixer
La sessió va començar amb un Rajoy demostrant la seva habilitat parlamentària i un discurs de gat vell que situava la corrupció com un imponderable de la política. La retòrica esmolada desqualificava Sánchez tractant-lo d'impetuós, titllant-lo d'oportunista capaç d'aliar-se amb els nacionalistes i acarnissant-se en les diferències entre els 'barons' del PSOE. Rajoy va sortir com un miura, però es va trobar un Sánchez assossegat pels vots del PNB que es permetia una provocació: "Dimiteixi i aquesta moció s'haurà acabat aquí i ara". Rajoy es resistia a plegar i encara no es pot ni creure que la sentència de Gürtel li costi la Moncloa. De fet, no l'haurà desallotjat Gürtel sinó la fatiga de la seva supèrbia. El sentencia haver menystingut la importància de la corrupció i l'assumpció de responsabilitats dels polítics, haver humiliat els catalans primer atiant el foc contra l'Estatut i contra el catalanisme i després actuant amb la repressió policial, els jutges i la presó contra una demanda democràtica i cívica del sobiranisme. S'acabava l'era Rajoy i, a la tarda, l'escó l'ocupava un bolso mentre tot l'hemicicle començava la campanya electoral contra Ciutadans. Rivera es quedava descol·locat, al costat del PP, anunciant el vot contra la moció a Rajoy. La seva fúria ha aplanat el camí al PNB i als independentistes per amortitzar el líder del PP. I ara? Doncs relleu i preparar eleccions.
