L'APUNT

Que vingui el Mattis!

Les relacions entre els EUA de Donald Trump i la Rússia de Putin han passat de l’adulació a l’insult amb rapidesa supersònica. El llenguatge diplomàtic viu noves fórmules i mentre Trump titllava d’“animal” Al-Assad per haver utilitzat armes químiques, el seu secretari d’Estat es reunia amb Putin després de qualificar Rússia de “connivent o incompetent” amb el dictador sirià. La qüestió és que la lluita contra l’Estat Islàmic ha tapat les barbàries comeses per Al-Assad i que el suport francès i britànic a les milícies contra el dictador no ha sigut suficient per compensar l’eix Rússia-Síria-Iran. Els EUA han conclòs que l’atac químic que va matar un centenar de civils a la població de Khan Xaikhun va ser obra del règim sirià i la resposta, en paraules del mateix Trump, va ser “cridar immediatament el general Mattis” i ordenar l’atac al cap del Pentàgon. Rússia mantindrà el suport a Al-Assad i Trump haurà de doblar l’aposta si hi torna a haver un atac químic. La pretesa mediació de Rússia va ser una manera de dilatar la resolució del conflicte i cronificar l’agonia i l’abandonament dels sirians. Trump haurà de triar estratègia i intervenir a Síria o pactar amb Rússia. La mala notícia és que els canvis d’opinió de Trump indiquen desconeixement de les carpetes i confirmen la seva impulsivitat. Obama es va equivocar confiant en Putin i el seu mandat va estar marcat pel Nobel de la pau preventiu i el cansament de guerra. Trump, per ara, és imprevisible i tan desafiant com Putin.

Apunta’t aquí al butlletí de la directora de l'ARA, Esther Vera, que cada divendres t’avança els continguts del cap de setmana

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF