Por a l'indocumentat

Hem de defensar-nos de la política que pretén connectar amb el ressentiment i amb la por a l'estranger. De la política que ofereix la solució fàcil de l'odi a l'altre com a origen de les nostres frustracions. Sabem, com deia el primer ministre francès Michel Rocard, que no es pot acollir tota la misèria del món, però també sabem que els nostres avis van ser acollits, que van abandonar el país per carreteres cap al nord i vaixells cap a Llatinoamèrica i que la història de la humanitat està plena d'onades migratòries que han construït les nostres societats i que, com l'aigua, es poden canalitzar però no fer desaparèixer. El rebuig a la immigració dels governs europeus i el nord-americà exigeix un replantejament de la política migratòria de la UE i un pas ferm de les opinions públiques i de polítics decents que siguin capaços de parlar clar i amb una perspectiva humanitària. Els límits s'han traspassat quan, en només un període de sis setmanes, 2.000 nens són separats dels seus familiars i tancats en una mena de gàbies com ocells del zoo a la zona fronterera amb Mèxic. Un centenar de nens tenen menys de quatre anys i els seus pares han comès el delicte de ser immigrants sense documentació. Donald Trump és el veritable indocumentat, un polític sense escrúpols, mentider, que entabana els desheretats de la globalització en nom de la Bíblia. La batalla no ha fet res més que començar i haurem de replantejar-nos quina societat volem ser i fins on acceptem la covardia.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF