23/11/2019

Pista d’aterratge

3 min
Pista d’aterratge

Durant els anys més intensos del Procés es va comparar amb un xoc de trens, van triomfar les metàfores marineres i es va culminar amb el símil d’una pujada a l’Everest, per a la qual alguns advertien que faltava oxigen mentre que d’altres van decidir atacar el cim amb bastant més entusiasme que preparació per assolir-lo i sobreviure. Ara s’obre una nova etapa en la qual l’avió que porta el Govern va just de carburant, el capità n’ha perdut el comandament i la tripulació es debat entre amotinar-se o intentar l’aterratge que estudia el copilot.

Amb les segones eleccions al Congrés de Diputats comença una nova etapa després d’una nefasta campanya electoral que ha sigut un fracàs per al PSOE, perquè no ha millorat la seva posició negociadora per formar govern, com pretenia, i en canvi ha reforçat la capacitat estratègica de Vox condicionant el PP. Conscient que el PSOE (línia naftalina) posaria el seu lideratge en qüestió i podria obrir un debat per a una gran coalició implícita, Pedro Sánchez va anunciar de seguida un acord d’intencions amb Unides Podem. Pablo Iglesias ha abjurat de les posicions sobre Catalunya per aconseguir ser admès a la Moncloa, però els comuns han guanyat influència per la seva capacitat de diàleg amb els principals protagonistes de l’agenda política. Jaume Asens, l’home que va recomanar Boye a Puigdemont i va acompanyar el seu amic Toni Comín a l’exili, s’ha convertit en un interlocutor capaç de parlar amb totes les parts, la qual cosa avui no és menor.

En les properes setmanes veurem si l’escenari de col·lapse que es va viure després de la sentència evoluciona i l’avió de la política catalana s’assegura una pista d’aterratge. Esquerra haurà de jugar-se-la i decidir si vol ocupar l’espai central i si és capaç d’assumir les contradiccions que exigeix pactar i governar. Abans prendrà la temperatura a les seves bases, conscient que una part del seu electorat mira cap al discurs èpic de JxCat i els presidents Puigdemont i Torra, que donen per perduda la carta del PSOE i han vist com a les generals han començat a remuntar amb Laura Borràs.

Sánchez sap que necessita l’abstenció d’Esquerra i sembla disposat a posar-li una pista d’aterratge en forma d’una negociació, que tot i que avui només és un titular pot agafar prou entitat per salvar la cara a totes les parts obrint unes converses complicades però imprescindibles per explorar com sortir del marasme, sigui quin sigui el grau de confiança en l’èxit final.

El maximalisme d’ERC en altres moments clau, com per exemple l’octubre del 2017, quan va condicionar Puigdemont per no convocar eleccions, està virant cap a posicions pragmàtiques que deixen fora de l’equació els seus socis de govern, que mantenen el no a Sánchez mentre malden per reconstruir el seu espai polític. A JxCat i al PDECat són conscients del seu caos intern. En paraules d’un membre de l’executiu: “Les peres i les pomes no sumen”, de manera que abans d’anar a eleccions s’haurà de posar coherència interna en l’espai polític postconvergent, on avui conviuen posicions ideològiques contradictòries dins del seu grup parlamentari.

Les properes setmanes serà factible que alguns dels presos polítics, especialment Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, puguin accedir als seus drets penitenciaris, i que hi pugui haver alguns permisos a uns mesos vista. També les negociacions sobre els pressupostos a Catalunya semblen desencallar-se, i el viratge d’ERC cap als comuns apunta a acords sobre política fiscal que estan encarant un pacte global sobre els comptes de la Generalitat de Catalunya. Els socis de govern negocien els pressupostos amb els comuns per guanyar temps de vida, però saben que el proper desafiament no gaire llunyà seran les eleccions catalanes, en les quals s’enfrontaran, i posteriorment molt probablement hauran de continuar cooperant. Per això no han aconseguit una posició comuna respecte a la sentència del Procés que requereixi concretar estratègies de futur, però tampoc trenquen. Una mostra de les dificultats és que els partits no van aconseguir pactar un text unitari de rebuig a la sentència del Suprem fins deu dies després que es donés a conèixer el veredicte, i després han acabat esmenant l’acord al qual havien arribat cadascú per la seva banda abans de sotmetre’l a votació.

ERC està virant cap als comuns i JxCat pot quedar descol·locat amb el procés intern de reflexió pendent de fer i els nous lideratges prenent posicions per a la reconstrucció. Això si les seves bases entenen el gir i es mantenen lleials a l’estratègia marcada des de la legitimitat de Lledoners.

stats